Apostes al congelador
Pedro Alcalá, per decisió tècnica, i Rubén Sobrino, per lesió, estan tenint un paper residual o nul en aquest inici de lliga quan havien de ser dos dels actors principals
El Girona va pagar 180.000 euros al Llagostera pel central, de moment arraconat per Richy, Lejeune i Kiko Olivas
El Manchester City també va desemborsar més de mig milió per l'exdavanter de la Ponferradina
Per motius ben diferents, les dues grans apostes esportives del Girona tenen poc o nul protagonisme en l'equip. El central Pedro Alcalá de moment és carn de banqueta perquè Pablo Machín confia més en el trio Kiko Olivas-Lejeune-Richy en l'eix. I això que el Girona va tirar la casa per la finestra –al Llagostera li van caure 180.000 euros del cel, IVA inclós– per donar a l'entrenador el defensa que volia. En el cas de Rubén Sobrino, l'aposta pròpiament dita és del Manchester City, que va pagar mig milió d'euros llarg per l'exdavanter de la Ponferradina i el va cedir a Montilivi. Però el fitxatge estrella del Girona, tot i fer dos mesos que és aquí, ni tan sols ha pogut entrar en una convocatòria. Ha alternat les sessions de fisioteràpia amb el gimnàs i ha participat també en alguns entrenaments, però no ha passat d'aquí. I quan semblava que per fi veia la llum, va recaure. El seu cas comença a ser un Expedient X com alguns dels que ja s'han viscut al Girona. El de David Juncà, sense anar gaire lluny...
Alcalá, esperançat
Semblava que seria arribar i moldre, perquè Alcalá va aterrar l'últim dia de mercat i aquella mateixa setmana ja va debutar al camp del Nàstic (va entrar en substitució de Richy i va jugar l'última mitja hora). Tres dies després, a la copa, també a Tarragona, va jugar el partit sencer. Però dels cinc últims partits de lliga, Alcalá només ha jugat el del Llagostera a Montilivi: “I a nivell personal va ser un duel una mica atípic, per tot el que l'envoltava. Era el meu primer partit i contra el meu anterior equip. La veritat és que no em vaig trobar del tot còmode. Un jugador necessita confiança i en aquell moment no la tenia”, recalca el murcià.
Alcalá creu que ja ha superat la fase d'adaptació, sobretot al 3-5-2, i espera que li arribi l'oportunitat de reivindicar-se: “Penso que el sistema el tinc assimilat. Em veig més al centre de la defensa o de central dret, però també puc fer-ho per l'esquerra”, recalca. “També sé des del primer dia que necessito tenir paciència. Vaig arribar amb la lliga començada i el míster ja tenia una idea del seu onze. Només em queda continuar fent el que faig, que és entrenar-me cada dia com si fos l'últim per guanyar-me la confiança. Sé que l'oportunitat arribarà”.
Alcalá espera que sigui a Leganés: “El futbolista, el que vol és jugar. Jo i tothom. Però també sóc conscient que la competència és forta i que hi ha companys que ho estan fent bé. Això ho tenia clar des del primer dia”, afirma.
Sobrino, recta final?
L'exjugador del Real Madrid B i de la Ponferradina va aterrar a Montilivi via Manchester City com un dels reforços amb majúscules. Va arribar amb un cop a la cama que semblava que no era gaire res però que ja fa dos mesos que arrossega sense que ningú n'hagi tret l'aigua prou clara. Cada cap de setmana havia de ser el del seu debut, però com si es tractés de la cançó de l'enfadós, cada cap de setmana es quedava fora de la llista. I fa quinze dies va rebre un altre cop en la mateixa zona i va recaure. Un malson.