Un miracle molt injust
El Girona, que va vorejar el desgavell més absolut, va neutralitzar un 2-0 en el tram final quan el Leganés feia molta estona que li tenia el peu al coll
Mata va fer el 2-1 en el primer xut a porteria dels gironins (78') i Jairo va culminar el que semblava impossible en l'última acció del partit (93')
El Girona va sobreviure de miracle a un duel molt deficient que 99 de cada 100 vegades hauria acabat en derrota i desgavell. Ahir, però, un gir de guió del tot inesperat i pràcticament impossible de predir va permetre als de Pablo Machín rescatar un punt en el tram final d'un partit desèrtic i sense cap mena de substància. El Leganés va passar del festival a la depressió i el Girona va recuperar de sobte els bioritmes després de molts minuts en coma i amb l'encefalograma pla (ni un xut entre els tres pals en 78 minuts). Si l'empat és un punt d'inflexió anímic, serà molt benvingut. Si només és un pedaç per tapar les vergonyes, malament rai, perquè segur que tornaran a aflorar. Del que no hi ha dubte és que el temps afegit és el gran aliat del Girona sempre que juga a Butarque: el curs passat va servir perquè Sandaza fes l'1-2 i ahir va ser Jairo qui va marcar el 2-2 i va treure petroli en l'última acció del matx. De fet, els locals, que mereixien guanyar i segurament golejar, no van poder ni tan sols posar la pilota en joc. Acostumats últimament a finals molt cruels, aquesta vegada al Girona li va sortir cara.
Previsibles i erràtics
Haver deixat de sumar 15 dels 24 punts que s'havien posat en joc no va ser motiu perquè Machín es trenqués la closca per si calia fer alguna sacsejada en l'onze o en el sistema. El tècnic ho va deixar tot exactament igual que quasi sempre, com si el Girona estigués instal·lat en el vagó capdavanter i amb una dinàmica per aplaudir. I el Leganés en va dir bé, perquè aquell 3-5-2 que no fa gaire temps va ser l'esquema que va conduir els blanc-i-vermells a una salvació impossible o a la temporada de la seva vida comença a ser un sistema relativament fàcil de contrarestar per als rivals, que ja li han trobat l'antídot. I per adobar-ho i fer-ho una mica més greu, l'equip ha perdut aquell punt d'intensitat, de pressió i d'energia que el feia anar una o dues passes davant del seu contrincant. Ahir, a Butarque, el 0-0 li va durar 21 minuts i la capacitat de reacció va ser nul·la. I als 7 minuts de la segona meitat, en una nova acció a pilota aturada –una autèntica creu per als gironins–, el Leganés va liquidar el partit. O això és el que es pensava tothom. El primer, el seu tècnic, que només de començar la segona meitat va canviar Szymanowski i Borja Lázaro, que segur que no haurien abandonat el terreny de joc si el marcador hagués estat més ajustat.
De fet, el que va pensar Garitano ho va pensar tot Butarque, perquè la superioritat dels locals va ser molt clara des del minut 1. El Girona va jugar sempre molt lluny de l'àrea de Serantes i les pilotades cap a Felipe i Mata van ser neutralitzades gairebé sense despentinar-se pels defenses locals. Desactivats en atac –el Girona ho va basar una vegada més tot en el joc directe i va renunciar a les transicions associatives–, el problema afegit va ser l'empanada defensiva. L'absurda targeta que va provocar Lejeune en el mig del camp en el minut 13 només va ser una mostra que els visitants es van sentir molt incòmodes a Butarque.
L'autèntica creu per al Girona, però, va ser l'estratègia. En la falta lateral de l'1-0, la passivitat va ser extrema. Els visitants es van deixar guanyar la línia de fons i no van tenir la mínima tensió exigible per allunyar una pilota solta dins l'àrea que Mantovani va convertir en l'1-0. I en el córner del 2-0, els visitants la van tornar a vessar: falta de concentració, d'intensitat i Becerra –el millor ahir dels blanc-i-vermells– agafant la pilota de dins de les xarxes.
Reacció miraculosa
No cal donar gaires voltes a com el Girona va aconseguir convertir el 2-0 en el 2-2. L'explicació, ben poc científica, seria que van ser dos cops de sort. Dues rematades al pal (la primera de Felipe i la segona de Mata) que van caure als peus de Mata i Jairo, que van fer el 2-1 i el 2-2. Van ser les dues primeres rematades a porteria del Girona en tot el partit. Per al Leganés, el pitjor de tot és que quan el marcador reflectia un 2-0, el 3-0 semblava més a prop que el 2-1; i quan el resultat era de 2-1, el partit feia més pinta de 3-1 que de 2-2. Però el futbol i les matemàtiques són incompatibles.
GIRONA: Becerra; Kiko
Olivas, Richy, Lejeune;
Aday (Jairo, 46'), Eloi (Borja García, 65'), Pere Pons,
Granell (Pol Llonch, 80'), Clerc; Felipe i Mata.
LEGANÉS: Serantes; Luis Ruiz, Mantovani, Insua,
Víctor Díaz; Alberto Martín, Gabriel (Bustinza, 84'); Szymanowski (Ruiz de Galarreta, 62'), Eizmendi, Omar Ramos; Borja Lázaro (Guillermo, 55').