Qui acaba fent bons els empats són les victòries, perquè els equips que més empaten no sempre tenen el mateix destí. Hi ha casos extrems, com ara l'Sporting de la temporada passada, que amb 19 empats va acabar pujant a1a perquè va guanyar molt (21) i va perdre poquíssim (2). També va acabar assolint l'ascens l'Albacete 2002/03, malgrat els 20 empats en 42 jornades.

Hi ha la part fosca dels empats, que acaben tenint un valor gairebé residual si la balança de triomfs i derrotes s'acaba decantant cap al costat negatiu. El cas més recent és el del Múrcia 2009/10, que va perdre la categoria a Montilivi amb la 17a igualada del curs (el gol encaixat en el penal de Kiko Ratón). Altres reis de l'empat que van baixar van ser el Jaén 1997/98 (18) i l'Eibar 2005/06 (17).

El rècord absolut el té el Badajoz 1999/2000: 24 en 42 partits (un 57,14%). Es va salvar.