Si a Miguel Álvarez li pregunten per David Batanero (Sallent, 1988), el tècnic esbufega, posa els ulls en blanc i etziba la lloança més ocurrent –i no és curta– que se li acut. Coneixedor de la categoria, el tècnic sap que no hi ha jugadors que combinin la passada en llarg, en curt i el colpeig com ho fa Bata amb la sal afegida que hi posen els jugadors esquerrans. Al tècnic li ha caigut un migcampista molt especial, atrapat en una cançó que tothom s'ha entestat a repetir: la de jugador que es cuida poc, d'escàs compromís i que no corre pels companys. El 10/10 en titularitats enguany al Sabadell, a segona B, ha trencat els esquemes d'aquells que no confiaven en ell.

“A mi no em sorprèn que estigui jugant tant”, diu David Pirri, que el va tenir el curs passat al Terrassa: “L'any passat ho parlàvem molt, la tercera era una categoria que per a ell havia de ser de passada.” Però a Batanero el seu debut en la categoria de bronze li ha arribat tard, amb 27 anys. En l'últim tram de juvenil va coquetejar amb l'elit, va fer proves amb el València i no es va assentar a l'Espanyol pels problemes de pes. “A mi em deia Paco Herrera que ni Javi Márquez ni David López. Que el millor migcampista que tenien era Batanero”, explica el seu mentor futbolístic, Josep Lluís Ruiz, que el coneix des que va néixer. Ruiz lamenta que l'Espanyol no li donés l'oportunitat després de jugar una gran temporada a la Damm: “Ell va arribar tan passat de pes que Rubi es va posar les mans al cap. Ara bé, l'Espanyol havia de saber que tenia un diamant en brut i li hauria hagut de posar un nutricionista, perquè el problema era que ell no sabia com cuidar-se”, afegeix l'exentrenador del Manresa, el Tàrrega i un grapat d'equips entre tercera i primera catalana.