La referència més marcada
Jaime Mata, que només s'ha perdut 48 minuts en les deu primeres jornades, capitalitza la tasca com a referent al davant
El madrileny acumula 50 partits amb el Girona i assumeix que, sense l'etiqueta de debutant a segona A, li toca fer un pas endavant
No para de lluitar i córrer i, tot i el desgast, tampoc descansa. Jaime Mata, que en la seva primera temporada al Girona i a segona A ja va tenir molta continuïtat, l'ha augmentat al començament d'aquesta, fins al punt que és el quart jugador més utilitzat per Pablo Machín, superat només pel porter Isaac Becerra, el defensa Kiko Olivas –han jugat tots els minuts– i el migcampista Pere Pons. Mata és l'únic punta que ha jugat tots els partits de lliga, només s'ha perdut 48 minuts i ha accentuat el seu paper de davanter de referència.
L'exjugador del Lleida, que va fitxar pel Girona sense experiència a segona A, acumula 50 partits en la categoria entre lliga regular i play-off. Des que va aterrar a Montilivi, només s'ha perdut quatre partits (un per sanció), tots de la lliga anterior. “Estic content pel registre. No m'esperava tenir tantes oportunitats en el meu primer any a segona A, i ara continuo jugant molt”, valora el jugador, autor de 15 gols en mig centenar de partits. “Està bé, però aquest any sap greu, perquè els gols han de servir per sumar punts.” Amb Rubén Sobrino –un dels fitxatges destacats– encara sense haver pogut debutar, Machín ha mantingut tota la confiança en Mata. “Estic content per haver jugat tant. És cert que hi ha hagut baixes, i això potser limita més a l'hora de fer rotacions o canviar, però jo no penso en això. Penso que estic jugant perquè m'ho mereixo i perquè faig les coses que demana el mister.” Mata va jugar molts partits el curs passat al costat de Sandaza, un davanter amb molt de cos i capacitat d'intimidació, però relativitza el canvi de rol: “També vam jugar partits Felipe i jo, i Felipe i Sandaza. I sempre hi va haver resultats. No crec que sigui tan vinculant. La qüestió és materialitzar ocasions, i l'any passat vam tenir un plus de fortuna que, de moment, ens està faltant.” Mata considera “normals” les referències al passat i que l'afició trobi a faltar Sandaza. “Després d'un any tan bo, tot són comparacions. Hi convivim diàriament, però no ens ha d'afectar.” Preguntat per si el tècnic li demana alguna cosa diferent respecte al curs anterior, ara que no hi ha Sandaza, l'exdavanter del Lleida apunta: “Simplement, el plus de responsabilitat que també crec que és lògic, perquè ja no sóc un debutant a segona A. Aquest any ja és per consolidar-m'hi. Sóc molt conscient que ja no sóc nou i que he de fer un petit pas endavant.”
“No falla el sistema”
Mata discuteix el fet que els rivals els tinguin massa ben estudiat el peculiar sistema de joc amb tres centrals i dos carrilers. “Si els resultats no acompanyen es busca què pot estar fallant, però no crec que sigui pel sistema. També ens coneixeria tothom amb un 4-4-2, que és molt més típic. Ens està faltant aquest puntet de fortuna, que és el que hauria de canviar.” Segons el madrileny, haver-se sobreposat a diversos cops o haver fet més mèrits que l'Almeria i el Saragossa són senyals per ser optimista: “La confiança es veu en l'esforç i en la feina. Per ganes i esforç, no és. La gent té confiança i sap que això es tirarà endavant lluitant cada minut i no donant mai cap partit per perdut.”
I el futur?
Després d'acabar la seva primera temporada a segona A amb dotze gols, Jaime Mata va ser un dels jugadors més seguits del Girona, que temia perdre peces importants. “Jo no he tingut mai dubtes. Vaig ser el primer que vaig voler firmar dos anys, i sabia que tenia la responsabilitat i l'obligació de complir el contracte. Hi va haver equips interessats pel bon any que vam fer, però sempre vaig dir a tothom del club que estic molt content aquí i que em volia quedar.” El Girona té la idea de començar a fer propostes de renovacions, però Mata de moment no hi vol pensar: “Crec que és aviat. Ara mateix, s'ha d'estar centrat a guanyar partits i continuar sumant punts. Ja hi haurà temps per parlar d'aquestes coses.”
