El cop d'orgull que feia falta
El Girona obté una victòria amb una alta càrrega anímica a El Sadar després de saber administrar un bonic gol de Rubén Alcaraz (24')
Els gironins van prioritzar el treball defensiu en la segona meitat contra un Osasuna que hi va posar més empenta que perill real
Al Girona li feia falta un cop d'autoritat per aixecar el cap, començar a esvair dubtes i convèncer-se que encara té molt a dir amb el patró de joc i bona part dels homes que tan bé van funcionar la temporada passada. El triomf que va aconseguir el conjunt gironí a Pamplona té una càrrega d'autoestima notable, i no només perquè són els primers a obtenir els tres punts d'El Sadar. Amb un molt bon exercici defensiu, els homes de Pablo Machín van saber fer bo un gran gol de Rubén Alcaraz des de molt lluny i van reforçar la solvència com a visitants. Uns quants elements propis de l'època de facilitat en què s'havia instal·lat l'equip fa uns mesos. És clar que hi ha molt de marge de millora per treure el millor de la seva essència, i farà bé l'equip de tenir-ho assumit, però el 0-1 a El Sadar hauria de ser un bon punt d'enlairament. I, boig com és el futbol, el triomf fins i tot fa força menys agres els empats anteriors, ja que ningú pot discutir ara a l'equip que encadena quatre jornades sense perdre.
Comencen manant
Tots els ingredients previs feien presagiar una tarda de patiment intens per al Girona. La posada en escena, però, no va pas ser per posar-se a tremolar, ni de bon tros. L'Osasuna, que podia presumir d'haver fet 13 punts dels 15 com a local i que la temporada passada havia convertit la visita dels gironins a El Sadar en un petit malson, va tenir problemes només de començar. O, com a mínim, li va costar inquietar els gironins. Becerra, que l'any passat havia tingut feina per donar i per vendre, pràcticament no va haver de fer cap intervenció en la primera meitat. I els gironins, amb un equip gairebé calcat al de vuit dies abans contra el Saragossa (amb l'únic canvi de Lejeune per Richy) van saber fer més mal que en partits anteriors. Felipe, molt actiu des de l'inici, va trobar espais. I Rubén Alcaraz va robar alguna pilota interessant. Els navarresos van trigar ben bé un quart d'hora a tenir alguna aproximació destacable, però just després Kiko Olivas va tenir a prop el 0-1, amb una rematada de cap. El gol visitant no va trigar gaire més a arribar. Alcaraz va robar una pilota i, des de molt lluny, va ensenyar allò que tan bé sabia fer a segona B. L'exjugador de l'Hospitalet no s'ho va pensar dues vegades i va etzibar un xut potent des de molt lluny que va deixar clavat Nauzet. Era el 0-1, un premi que el Girona havia de saber amortitzar com fos.
El conjunt d'Enrique Martín Monreal va donar senyals de vida en córners i faltes, però li va costar crear perill en jugades trenades. Més enllà d'algunes entrades pel costat dret, on Carlos Clerc va tornar a patir més del compte. I Lejeune, que solia ser una assegurança a l'hora de corregir les mancances del costat, tenia prou feina ell mateix. Una badada greu de Clerc va convertir un atac del Girona en perill de l'Osasuna a l'altra àrea. I, ja amb el temps del primer període consumit, l'àrbitre no es va atrevir a expulsar Nino. El veterà davanter acabava de veure una groga (en una acció amb Mata, que va rebre el mateix càstig tot i que va ser el local qui va etzibar-li una empenta) i, no prou satisfet, va simular penal en l'acció posterior. Valdés Aller li va assenyalar falta en contra, però no el va amonestar. Això sí, el va tornar a citar, ja quan havia assenyalat el descans, per demanar-li que es calmés. Probablement, un home amb menys currículum hauria pagat l'actitud.
Córners i més córners
El Girona, per voluntat pròpia, de manera inconscient o per les ganes de refer-se del rival –o per una barreja de tot plegat– ja va començar la segona meitat força més endarrerit que en la primera. Els navarresos van començar a insistir, però no trobaven la manera de plantar-se davant de Becerra. I posar pilotes altes cap a Nino, davant d'homes amb la planta de Kiko Olivas, Alcalá i Lejeune, no semblava la millor solució. De fet, els locals obtenien poca cosa més que córners. Se'n van fer un tip, de servir des de la cantonada, però també en aquest aspecte els gironins van mostrar-se força més eficaços que en tardes anteriors. Amb l'Osasuna cada cop assumint més riscos, el Girona va tenir possibilitats de desplegar-se en alguns contraatacs. Però no va tenir prou precisió per desenvolupar-los, i va estar força més centrat a vigilar al darrere. Machín va buscar més pilota, clarividència i pausa amb Granell i Eloi –va acabar jugant gairebé de segon punta–, però el Girona no va saber rematar la feina. I això que primer Jaime Mata i més tard Àlex Granell van tenir ocasions clares, més que qualsevol altra rematada anterior de l'Osasuna. El cas és que es va arribar amb l'avantatge mínim als últims minuts, en què es va concentrar tot el neguit del Girona. Perquè ja feia estona que un empat hauria estat una bona garrotada, per més que fos una visita compromesa. Álex Berenguer, un dels joves del planter de Tajonar, va tenir la rematada més franca, molt innocent i tova. El porter Nauzet va pujar a rematar un córner –el tretzè o el catorzè, ja no venia d'un– quan encara no s'havia consumit ni la meitat del temps afegit. I els locals encara van fer un últim xut, també sense cap bona destinació, abans que l'àrbitre assenyalés el final i el Girona s'alliberés.
GIRONA: Isaac Becerra; Pol Llonch, Kiko Olivas, Alcalá, Lejeune, Clerc (Aday, 53'); Pere Pons, Rubén Alcaraz; Borja García (Granell, 59'); Felipe (Eloi Amagat, 75') i Mata.
OSASUNA: Nauzet; Oier, Miguel Flaño, Tano Bonnin (Álex Berenguer, 78'), Unai García, Javi Flaño; Adrián Cruz (Olavide, 46'), Merino, Roberto Torres; Javi Martínez (Pucko, 67') i Nino.