El botxí, preparat i motivat
Pablo Caballero. “M'agrada que hi hagi clima a la graderia; em motiva”, assegura l'autor del gol que va impedir l'ascens directe del Girona a primera
Amb 1,91 m d'alçada, va guanyar amb facilitat el salt a Marc Rovirola, va batre Isaac Becerra i va deixar glaçat Montilivi. Pablo Caballero, que de cop i volta es va convertir en el gran heroi de l'Sporting –per més gols que marqués al Benito Villamarín, el conjunt de Pitu Abelardo necessitava el favor del Lugo– i no ha amagat gestos de complicitat amb els asturians, torna diumenge a Montilivi. És fàcil que, com a mínim quan se'l citi per megafonia i les primeres vegades que toqui la pilota, rebi xiulets de l'estadi. Una altra cosa és que es trobi un ambient hostil, en un dels estadis on es viu amb més tranquil·litat els partits –tot i que, paradoxalment, va tenir una clausura parcial– de tota la segona A. En qualsevol cas, Caballero està preparat per a tot. I assegura que se sent còmode enmig d'un ambient hostil.
“Hi ha qui s'ho pren bé i qui s'ho pren malament. En el meu cas, m'agrada que hi hagi un clima a la graderia”, va assegurar el davanter del Lugo, que va atendre els mitjans a la sala de premsa tres dies abans del partit a Montilivi. L'argentí, de 29 anys, està acostumat a situacions molt més calentes i radicals que la que es pugui viure diumenge a Girona. “Si serà una caldera? Ja ho veurem, no ho sé. Estic preparat. Sóc jugador de futbol, sé a què m'exposo i hi estic acostumat. És molt normal que hi hagi un clima hostil a l'Argentina; no em sorprendrà res.” El jugador defensa que el seu equip, que ja no s'hi jugava res en l'última jornada, va afrontar el duel a Girona amb professionalitat. “Nosaltres anem a Girona a jugar un partit, com vam fer l'any passat. Cadascú fa la seva feina. Jo no vaig fer res més que el meu treball. Si m'odien o m'estimen pel que faig, doncs això ja és cosa de cadascú, i no pas meva.” Si marca, el davanter pensa celebrar-ho “com sempre” ho fa.
Inspirat
El gol que va marcar a Montilivi va ser el setè amb què va tancar Pablo Caballero la seva primera experiència –va arribar al Lugo a mitja lliga, del Ferro Carril Oeste– en el futbol espanyol. Els seus números d'aquesta temporada també són bons,
perquè ha marcat quatre gols en deu jornades, tres dels quals en els últims quatre partits. En canvi, el Lugo és el tercer equip menys golejador (9 dianes). “Cauríem en un error si penséssim que depenem d'un sol jugador. Seria bo haver marcat més i tenir més golejadors, però el més important és que
sumem punts”, va dir el davanter.
EL PROTAGONISTA
La samarreta del gol, amb dedicatòria cap a Gijón
El gol de Caballero a Montilivi va propiciar que el davanter es convertís en un ídol a Gijón, ja que va permetre a l'Sporting tornar a primera. L'argentí va mirar de justificar ahir la decisió de regalar la samarreta a un exjugador argentí, Hugo Pérez, que havia jugat en l'Sporting i que va oferir després la samarreta al museu del conjunt asturià. “Jo vaig entregar la samarreta, i a partir d'aquí el que en faci o en vulgui fer ell, ja no té res a veure amb mi. L'hauria pogut donar a qualsevol altra persona. Un cop la dono, ja no és cosa meva què se'n fa”, va explicar el jugador del Lugo. La samarreta, el model de la qual imita una cervesa, incloïa una dedicatòria que feia una clucada d'ull gens dissimulada cap a l'Sporting: “Als ‘sportinguistes', una enorme salutació i la satisfacció que aquell gol traspassés la distància i l'alegria de la meva pròpia afició.” A Gijón, des de l'endemà de l'última jornada que va donar l'ascens a l'Sporting, es van vendre samarretes de Caballero.