La sequera s'instal·la a Montilivi
Incapaç de celebrar ni un sol triomf com a local, el Girona pren el relleu de clubs com el Numància i l'Osca en cursos anteriors
L'equip de Machín és a un sol partit del rècord dels últims deu anys
Quan no és un all, és una ceba. O bada, o es col·lapsa o no sap traduir al marcador la superioritat en el nombre d'ocasions. El cas és que el Girona és incapaç de trobar la manera de celebrar una victòria davant la seva afició. Amb sis jornades de lliga a Montilivi ja consumides, sempre amb mal regust, l'equip de Pablo Machín ha deixat molt enrere els tres partits de la temporada 2009/10 abans del primer triomf –era el pitjor registre dels set anteriors cursos a segona A– i tampoc té cap altre equip de la categoria amb qui comparteixi maldecap, després que l'Osca va superar fa vuit dies el Numància. Cada any hi sol haver un equip que s'encalla de manera exagerada com a local, i el Girona ha hagut d'assumir aquest paper de tan mal digerir.
El conjunt blanc-i-vermell haurà d'esperar com a mínim al setè partit a Montilivi –rebrà el dia 22 l'Albacete, després d'haver visitat l'Alavés– per obtenir el primer triomf, després de quatre empats i dues derrotes que li han fet perdre ja 14 dels 18 punts en joc. Si tampoc se'n surt contra l'Albacete, l'equip haurà atrapat la pitjor sèrie de partits sense guanyar com a local en les últimes deu temporades a segona A. El sostre el marca l'Osca, en dues temporades consecutives (2010/11 i 2011/12), en què va haver d'esperar a la vuitena jornada a El Alcoraz per fer contenta la seva afició. El 2010 no ho van aconseguir fins al 5 de desembre.
Perill d'obsessió
No tots els guions han estat iguals, però el Girona s'ha trobat sovint un rival que se li tancava al darrere i que li cedia un gran percentatge de la possessió de la pilota –el Lugo ho va fer de manera exagerada en la segona part– i no se n'ha sortit. La mateixa demora del primer triomf es pot convertir en un adversari extra per als gironins, per la llosa psicològica que han d'arrossegar.
“No crec que sigui una obsessió, perquè en gairebé tots els partits hem merescut guanyar per ocasions, però és veritat que hem de canviar la dinàmica com més aviat millor”, reconeix Felipe Sanchón. “Hem d'anar amb calma. Sabem la situació en què estem i que hem de canviar-la, perquè sense guanyar a casa no podrem estar a dalt”, hi afegeix el barceloní. Els jugadors sostenen que fan un bon treball que mereix més premi, i que el rival se n'endú massa, però el fet és que, amb uns números tan pobres a casa (4 punts de 18 possibles) no es pot aspirar a res ambiciós.
L'excepció, fa deu anys
És molt habitual a segona A que cada temporada hi hagi algun equip que s'encalli de manera continuada a casa. L'any passat s'hi va trobar el Numància. De l'última dècada, només hi ha una excepció, i força cridanera, perquè la temporada 2006/07 els vint-i-dos equips de la categoria van tenir resolt el maldecap d'aconseguir la primera victòria al seu estadi quan tot just hi havien jugat dues vegades.
Tres descensos i cap de mitja taula en amunt
Del grup d'equips que més s'han encallat en els primers partits com a locals durant l'última dècada, en destaca el fet que cap no ha estat capaç de redreçar el rumb fins a aspirar a la zona noble de la classificació. De fet, la millor classificació final d'un equip que ha trigat molt a celebrar el primer triomf a casa és el dotzè lloc, en què van acabar tant el Numància el curs passat com l'Elx el 2008/09. Els vuit equips que més han demorat la primera victòria davant la seva afició els últims vuit anys han acabat de mitja taula en avall. I n'hi ha tres que s'hi van fer mal de debò, perquè van baixar a segona B: el Madrid B (2013/14), l'Osca (2012/13) i el Múrcia (2009/10).
La copa Catalunya condiciona el treball
No serà una setmana normal a causa del partit de demà dimecres al Miniestadi contra el Barça B (a les 9 de la nit). La semifinal de la copa Catalunya ha condicionat la planificació de Pablo Machín amb vista al duel de dissabte al camp de l'Alavés (a les 6). El tècnic va donar festa ahir a la plantilla (habitualment el dia lliure és dimarts), que aquesta tarda reprendrà l'activitat amb la primera sessió de la setmana. Demà també hi ha un entrenament al matí, més exigent per a aquells jugadors que no s'hagin d'enfrontar a la tarda al Barça B. Dijous, la plantilla s'exercitarà al matí (sessió de recuperació per als que hagin jugat al Miniestadi) i divendres hi haurà l'últim entrenament i convocatòria.
