I què en diu la propietat, sobre la mala marxa de l'equip? De portes enfora, ben res, perquè tot el que es cou a Montilivi, si és que es cou alguna cosa, es fa amb més discreció que mai i donant responsabilitats als executius i càrrecs de confiança que gestionen el dia a dia (Cárcel, Mas-Bagà i Geli). De fet, en la seva única aparició a Girona, Jean-Luis Dutaret i Samir Boudjemaa ja van afirmar que deixarien fer i que serien ben poc intervencionistes.

El director esportiu del Girona, Quique Cárcel, va descartar de ple que la feina de Pablo Machín estigui qüestionada: “Confiem en ell i creiem que, més enllà dels resultats, la línia traçada és la correcta.” Cárcel, que manté contacte regular amb Pere Guardiola –el vincle més directe amb la propietat– va assegurar que no ha detectat cap neguit especial i que ningú li ha transmès la necessitat de fer un gir dràstic per intentar reconduir la situació amb urgència. També es confia que des de la calma serà més fàcil que es produeixi la reacció.

Tot i això, és innegable que Pablo Machín viu els moments més delicats des que va accedir a la banqueta del Girona fa un any i mig. La situació, evidentment, era molt més crítica en el tram final de la temporada 2013/14 que no pas l'actual, però aleshores el tècnic no hi tenia ben res a perdre. I no només va assolir el gran objectiu de la permanència, sinó que va perllongar l'estat de gràcia del Girona fins a l'excepcional curs 2014/15, quan el va deixar a les portes de primera divisió. El club, molt content amb la seva feina, li va estendre un contracte que el tècnic de Gomara va signar i que el vincula amb el club de Montilivi fins al 2018.

Quan encara no s'ha arribat al terç de campionat, ja hi ha tres equips que han prescindit del tècnic buscant un revulsiu. El Valladolid (Portugal per Garitano), el Tenerife (Pep Lluís Martí per Agné) i l'Almeria (Carrillo per Barjuan) han mogut fitxa, de moment amb bons resultats a Pucela i a l'illa canària, però no així a la banqueta andalusa.