La broma s'ha d'acabar
El Girona, l'únic equip de segona A que no ha guanyat com a local, necessita tant sí com no els tres punts per no caure en el descens i en la depressió
Entre els sis partits d'aquest curs i els dos del passat, l'última victòria a l'estadi va ser al maig contra el Llagostera (1-0)
Enguany no ha guanyat a fora, ni tampoc mai a Montilivi
Aquesta broma de mal gust de no guanyar a Montilivi s'ha d'acabar avui si el Girona no vol cloure la jornada en zona de descens i fer encara més ostensible el bloqueig mental i les cames de plom que tenen els jugadors quan s'examinen davant el seu públic. “Com més en parlem, més hi pensa el nostre subconscient”, diu Machín, a qui, lògicament, li agradaria que l'equip enfoqués els partits de casa més fresc mentalment i sense aquesta por de perdre que cada vegada sembla més instal·lada al vestidor. La teoria és fàcil: fent un gol més que el rival, el Girona sumarà tres punts vitals i es traurà un pes de sobre que el persegueix des que el Lugo li va clavar la punyalada el dia que va frustrar l'ascens a primera divisió dels de Machín. De fet, l'últim triomf a l'estadi va ser contra el Llagostera el 24 de maig, i suant sang (1-0).
Si el Girona és l'equip més negat a casa, la trajectòria de l'Albacete a fora tampoc no és per tirar coets. Els manxecs són un dels sis equips que no coneixen el triomf com a visitants (tampoc han guanyat lluny del seu camp el Leganés i els quatre que estan en zona de descens: el Mallorca, el Llagostera, l'Athletic B i l'Almeria), on únicament han arrencat tres empats, a Miranda (1-1), Tarragona (1-1) i Vitòria (2-2). A més, no han guanyat ni una sola de les quatre visites que han fet a segona A a Montilivi, però tampoc no ho havia fet el Lugo, i els gallecs van ser capaços de girar la truita amb un sol xut entre els tres pals. “El futbol es decideix a les àrees i a nosaltres ens falta aquest encert”, va dir Machín.
Picar primer
Per al Girona serà vital no deixar feina per a última hora, ja que és quan els nervis truquen a la porta i la inseguretat aflora. Ha estat el pa de cada dia a Montilivi. Per això, el guió de Machín preveu no llençar ni un sol minut i fer una sortida intensa i sense treva. Marcar primer no només és vital, sinó també assolir un coixí de seguretat. Un gol de marge va ser insuficient contra el Numància i el Llagostera.
LA PRÈVIA
PICAR PRIMER
L'ALBACETE
Machín exigirà un ritme intens des del primer minut per no arribar al final amb deuresL'onze, ple d'incògnites i amb la possible novetat de Jairo per Mata
Pocs jugadors tindrien garantida la presència a l'onze si agaféssim com a punt de referència l'actuació individual de cadascun d'ells a Vitòria. A l'hora de la veritat, però, s'haurà de veure si Machín fa la revolució que de ben segur es va plantejar quan va acabar l'últim partit. L'única cosa innegociable és el 3-5-2, però els actors poden variar i d'alternatives a l'equip titular de Mendizorrotza n'hi ha a totes les línies. És cert que Becerra sota els pals és indiscutible, malgrat que l'excel·lent porter ha recollit de les xarxes els dos xuts que li han fet en els dos darrers partits. Per l'eix central hi ha els interrogants de sempre, amb quatre jugadors (Lejeune, Alcalá, Richy i Kiko Olivas) per tres places. Als carrils, la inclusió d'Álamo a la dreta hauria de ser segura, i possiblement la de Clerc a l'esquerra (amb permís d'Aday i, fins i tot, de Coris). També hi ha interrogants al mig, amb Eloi i Alcaraz a l'expectativa si Machín volgués introduir algun canvi a la sala de màquines (a Vitòria van jugar Pons, Granell i Borja). A dalt, la inclusió de Jairo pel sancionat Mata sembla probable, però no és clara la parella del jugador de l'Espanyol B: sortirà entre Felipe i Rubén Sobrino, llevat que Machín hi vulgui situar Borja i recompondre la mitja. El juvenil Joel Arimany entrarà, probablement, en la convocatòria.