Cap mal dura cent anys
El Girona liquida l'Albacete amb més contundència de marcador que no pas de joc i trenca una ratxa de gairebé mig any sense guanyar a Montilivi
Aquesta vegada, els locals van saber endreçar la pilota a la porteria rival i els gols de Clerc (24'), Jairo (41') i Rubén Alcaraz (84') van desdibuixar l'Albacete
Els locals, que havien iniciat el partit en descens, tanquen la jornada en el 14è lloc
El Girona va posar fi a un mal que el perseguia des que el Lugo el va deixar en el temps afegit sense l'ascens a primera i amb les constants vitals extremadament dèbils. Tot i que d'allò ja fa gairebé mig any, els de Machín no es van poder espolsar aquest malefici fins ahir, que van repassar l'Albacete amb més solvència en el marcador que no pas en el joc. Però l'equip havia arribat a un punt en què era més important el resultat que el futbol, cosa que fa que el 3-0 sigui meravellós es miri com es miri. Evidentment, es pot jugar millor i s'ha de jugar millor, però per fer-ho cal una confiança que el Girona no tenia quan saltava a la gespa de Montilivi. Han estat vuit partits seguits de càstig excessiu. Els dos de l'any passat ja han passat directament a la història dels horrors. I els sis d'aquesta temporada eren com una gota xinesa que estava desgastant sense pausa l'equip blanc-i-vermell, sobretot mentalment. El zero en la casella de victòries com a local que martiritzava el Girona ja ha desaparegut. Sense aquest pes a sobre, els de Machín han d'aprofitar molt més els partits a l'estadi. Ara ja no són el pitjor equip a casa (és l'Osca, que ha sumat 6 punts a El Alcoraz). I el triomf d'ahir també ha permès al Girona fer un salt en la taula: havia començat la jornada en descens i l'ha acabat 14è. Continua més a prop de la zona de perill (2 punts) que de la de play-off (5), però és un punt de partida.
Intensos i efectius
El Girona es va intentar aïllar de les urgències i de la pressió i va començar el partit a tot gas. Els deu primers minuts van ser plens d'intensitat, pressió i setge a la porteria de l'Albacete, que es va haver d'aplicar en defensa per evitar mals majors. No van ser productius perquè l'assistent d'Ocón Arraiz va frustrar per un fora de joc que no era un un contra un del debutant Sobrino, que va trigar un minut a deixar-se veure i va acabar fent uns magnífics 74 minuts. O perquè Lejeune va rematar desviat. La posada en escena va ser com marcava el guió. En l'actual situació, no s'hauria entès un Girona condescendent i oblidant-se d'atacar.
Als deu minuts d'efervescència local en van seguir deu més de control de l'Albacete, que, a diferència d'altres rivals que han desfilat per Montilivi, va voler la pilota, malgrat que va ser un domini més aviat estèril gràcies a la bona feina defensiva dels locals.
El Girona va acabar sumant dos gols a la seva intensitat i solidesa. En l'1-0, dos jugadors van anar d'àrea a àrea. Rubén Sobrino va conduir l'acció i Clerc la va rematar. Molt més psicològic va ser el 2-0, quan l'Albacete s'havia fet amo de la pilota i començava a plantar-se massa sovint a tres quartes parts de camp. Els protagonistes del gol de la tranquil·litat van ser l'altre carriler (Álamo) i l'altre davanter (Jairo). Una centrada mesurada i una volea impecable per arribar al descans amb més de mitja feina feta.
Un ensurt i final plàcid
La segona meitat va arrencar amb un avís majúscul de l'Albacete, que va estar molt a prop del gol. Portu es va presentar sol davant Becerra, que va salvar el 2-1 amb el cos. Si els visitants haguessin marcat en aquesta acció, els nervis i la por s'haurien apoderat de Montilivi. Dels jugadors i dels aficionats.
El Girona, però, va poder continuar disfrutant de dos gols d'avantatge i no li va importar que l'Albacete assumís tot el joc ofensiu. Els defenses, especialment Lejeune, van estar infranquejables i Becerra va atrapar totes les centrades compromeses. Hi va haver un moment en què, a banda de l'Albacete, Ocón Arraiz també semblava un enemic per com va cosir a faltes i a targetes els gironins i, en canvi, va deixar fer a l'Albacete.
Els visitants van acabar pagant els riscos amb el 3-0, un contraatac iniciat per Granell i que va acabar amb Jairo, Borja i Alcaraz contra un únic defensa. L'acció va acabar en el segon gol del curs de l'exjugador de l'Hospi i Montilivi va poder tornar a disfrutar, per fi, d'un final plàcid i d'una victòria.
ALBACETE: Juan Carlos; Córcoles, Pulido, Agus, Paredes; Adri Gómez (Carmona, 73'), Miguel Núñez (Jona, 56'), Portu, Santi Jara; César Díaz (Samu, 64') i Rubén Cruz.
GIRONA: Becerra; Kiko Olivas, Alcalá, Lejeune; Javi Álamo (Coris, 81'), Felipe (Rubén Alcaraz, 65'), Pere Pons, Granell, Clerc; Jairo i Rubén Sobrino (Borja García, 74').
