El Nàstic i el cognom Emana tenen una relació peculiar. I no perquè l'exbètic Achille s'hagi incorporat al club tarragoní aquest estiu passat. El vincle ve de més lluny, quan l'any 2013 el filial va fitxar el germà petit, Stephane, que arribava a la Pobla procedent del Xerez B. A poc a poc i sense fer gaire soroll –tot i que sigui difícil passar desapercebut amb el seu cognom–, l'ariet camerunès s'ha convertit en una peça clau per a l'engranatge de Martín Posse. Ho demostra una dada: en les últimes sis jornades ha fet quatre gols. “Visc un moment molt dolç i ara espero allargar-lo”, diu el davanter de 21 anys, que ja és el pitxitxi de l'equip amb cinc dianes clau perquè la Pobla hagi ressorgit.

Dotze anys més jove que Achille Emana, Stephane té encara tot el camí per recórrer. Al davanter de la Pobla l'ha marcat de ben jove l'etiqueta de germà d'Emana. I ho ha hagut d'assumir. De fet, ell és sincer, i creu que ha estat més un avantatge que un inconvenient. “Ser el germà d'Emana ha estat bo per a mi, però és que no em puc canviar el cognom,” admet Stephane rient, amb un marcat accent andalús, i hi afegeix: “A l'hora de la veritat qui juga no és el meu cognom, sóc jo.” El petit dels Emana, doncs, té clar que ha de valorar el seu origen, però és conscient que li toca ser ambiciós, que encara té tota una història per escriure. “El meu germà és un gran futbolista, però jo estic prenent el meu propi camí. Espero seguir els seus passos i intentaré millorar-los”, afirma el punta, que va arribar a l'Estat amb 14 anys, quan Emana va fitxar pel Betis, el 2008. Ell, amb tot, s'emmiralla en la trajectòria d'Achille, però en l'estil futbolístic d'altres atacants: “El meu germà és un referent molt gran per a mi, però per la meva posició jo em fixo més en la forma de jugar que tenen Ibrahimovic, Eto'o o Drogba.”