El Còrdova va haver d'esperar quaranta-dos anys per tornar a trepitjar la primera divisió. I quan ho va aconseguir, una de les seves prioritats va ser recuperar com a cedit Borja García, que se n'havia anat al Madrid dos anys abans –a canvi d'1,4 milions d'euros– després d'una temporada espectacular. Borja va tenir l'oportunitat de tastar la màxima categoria la temporada passada, tot i que el pas del club per l'elit va ser breu i carregat de problemes. Diumenge, Borja –com Kiko Olivas i Richy– retrobarà a Montilivi l'equip andalús, que hi arribarà líder i amb ganes de confirmar-se com a candidat clar a recuperar la categoria perduda.

Borja García recorda “molts moments bonics” del seu pas pel Còrdova. En el primer, amb 21 anys, arribava del Rayo, on ja havia començat a mostrar detalls de la seva projecció. Va ser al Nuevo Arcángel, però, on va despuntar. Amb Paco Jémez a la banqueta i un estil molt atrevit, Borja solia jugar a la banda dreta, amb molta facilitat per arribar a l'àrea, i es va convertir en el màxim golejador de l'equip, amb 17 gols. “Vaig disfrutar moltíssim. És el millor any que he passat en la meva vida”, recorda. “I al club, que havia patit més avall en anys anteriors, es va crear una il·lusió que encara perdura.” El Còrdova va jugar la fase d'ascens, però va quedar eliminat pel Valladolid. I Borja se'n va anar traspassat al Madrid, que li va firmar un contracte per tres temporades. Després de dues al filial blanc, a segona A, va tornar al Còrdova, que celebrava el retorn a primera. “L'experiència de jugar a primera va ser gratificant, però alhora desil·lusionant perquè teníem ganes de quedar-nos-hi, i la temporada va anar malament”, reconeix. El Còrdova, amb tres entrenadors –Albert Ferrer, Miroslav Djukic i José Antonio Romero–, va estar sempre enfonsat al pou. “El començament va ser dur i vam trigar molt a guanyar el primer partit [el 6 de desembre, al camp de l'Athletic] i no ens va anar bé. Però ja és passat, i em quedo amb el fet d'haver pogut jugar a primera, als millors estadis”, explica el mitja punta, que veu un senyor canvi entre les dues categories: “A primera, estàs jugant en l'elit, t'enfrontes amb els millors jugadors que hi ha al món. Ara som a segona A, la categoria en què més he jugat, i el que volem és que amb el pas dels partits puguem estar més amunt d'on estem ara.”