Per ter­cer any con­se­cu­tiu, l'Ath­le­tic estarà en els quarts de final de la copa. El con­junt de Val­verde, més ambiciós i intens que el Vila-real, va ser el just ven­ce­dor d'una eli­mi­natòria que, més enllà de la pri­mera mei­tat de San Mamés, va tenir un sol color. Els gro­guets, que no van creure en cap moment en donar la volta al 3-2 de l'anada, van pre­sen­tar un onze amb els juga­dors menys habi­tu­als, tota una decla­ració d'inten­ci­ons con­tra un rival que va sor­tir amb l'onze de gala. Des del pri­mer minut, el domini de l'Ath­le­tic va ser incon­tes­ta­ble. L'equip basc, còmode i segur sobre el camp, va mos­trar la per­so­na­li­tat necessària que no va tenir un Vila-real desu­bi­cat, lent i incapaç de gene­rar fut­bol a camp con­trari. Fruït d'aquesta supe­ri­o­ri­tat va arri­bar el 0-1 de Willi­ams. El davan­ter for­mat a Lezama, que amb el d'ahir ja suma deu gols entre totes les com­pe­ti­ci­ons, va sege­llar l'eli­mi­natòria amb una excel·lent defi­nició entre els dos cen­trals després d'una magnífica pas­sada inte­rior de Laporte. Al ritme que van mar­car Itur­raspe i Beñat, tan sols la manca d'efec­ti­vi­tat va pri­var a l'Ath­le­tic de mar­xar al des­cans amb un mar­ca­dor més ampli. L'entrada de Sol­dado i Dos San­tos en la segona mei­tat no va variar gens el guió del par­tit. El Vila-real, erràtic en la pas­sada i impo­tent davant la pressió asfi­xi­ant a què els va sot­me­tre l'Ath­le­tic, només va acos­tar-se a la por­te­ria rival amb tímides acci­ons des de fora de l'àrea que no van inqui­e­tar en cap moment el por­ter Her­rerín. L'Ath­le­tic s'aferra i aposta fort per la copa, la seva com­pe­tició pre­fe­rida per a la qual sos­pira 32 anys després.