Mata marca el camí
El madrileny, que va personalitzar contra el Nàstic l'esperit de lluita, intensitat i energia del Girona, atrapa Jairo com a màxim golejador
L'exjugador del Lleida lamenta la baixa per sanció, si es confirma, ara que hi ha tanta competència a la davantera
La lluita, la fe i l'energia exhibida contra el Nàstic, que tan satisfeta va deixar l'afició del Girona i tan orgullós Pablo Machín, va quedar personificada en Jaime Mata. Tot l'equip blanc-i-vermell hi va posar una dosi extra de treball però, sense retocar el sistema de joc, al madrileny li va tocar assumir la feina de Dejan Lekic, expulsat molt aviat (20') i la pròpia. I no només va destacar, sinó que va acabar trobant la recompensa amb un penal que ell mateix va provocar i transformar i que va donar l'empat al Girona. El madrileny va marcar des dels 11 metres el seu sisè gol de la temporada, amb el qual atrapa Jairo Morillas com a màxim golejador de l'equip, però no va sortir prou satisfet perquè va veure la cinquena targeta de la temporada i, si no hi ha indult dels comitès, serà baixa al camp de l'Osca.
“Acabes força cansat, sobretot per haver jugat tanta estona amb deu, però és el cansament típic d'un partit”, relata Jaime Mata, que es va fer un tip de córrer amunt i avall. Sense Lekic, va quedar com a única referència al davant, una situació que no li desagrada: “Sol a dalt també em va bé jugar, perquè pel meu joc tinc més possibilitats de desgast i de moure'm amb més llibertat.”
Mata valora no només l'esforç de tot l'equip –“vam saber donar el plus que exigia jugar amb inferioritat”– sinó també el de la graderia de Montilivi: “És molt d'agrair aquest suport en totes les accions, perquè al final es nota i ajuda, ja sigui en les nostres accions o fins i tot en decisions arbitrals.”
Tot i que confia que prosperin les al·legacions del club –“no hi ha intenció de tocar-lo i de fet no recordo haver-lo tocat”–, Mata reconeix que la targeta era evitable, sobretot perquè sabia que estava amenaçat de suspensió i que un altre davanter, Dejan Lekic, ja es perdria la visita a Osca. Mata havia estat expulsat de manera innocent al camp de l'Alavés, en caure en una provocació de Manu just després que el rival s'hagués quedat amb nou. A més de ser baixa en el partit posterior contra l'Albacete, Machín el va tenir d'entrada a la banqueta durant dues jornades més.
Marcar i frenar
L'exjugador del Lleida Esportiu lamenta que, després de veure porteria contra el conjunt tarragoní, hagi de frenar. Ja ho va viure després de marcar un dels gols contra el Ponferradina (4-0), fa quatre jornades, tot i que aleshores l'absència en el següent partit, també a Montilivi contra el Bilbao Athletic, va ser per culpa d'una microruptura al bíceps femoral de la cama esquerra. Li sap greu també perquè sap que la competència a la davantera s'ha encarit, amb l'arribada de Cristian Herrera i Dejan Lekic durant el mercat d'hivern. “Ara, ho pots estar fent mig bé i, a la mínima que entri un altre jugador i estigui bé, et quedes fora.” La lectura, però, és positiva en clau de col·lectiu: “Aquesta competència fa que cada partit s'hagi d'anar al límit, al màxim.” Com va demostrar ell en el seu 60è partit de lliga regular amb el Girona. Amb la confiança de Machín, Jaime Mata és, amb diferència, el davanter que més minuts acumula (1.678) en la lliga, molt per davant de Felipe (1.254) i Jairo (1.143). S'ha perdut dos partits i, dels 22 en què ha participat, en 19 ho ha fet com a titular.
EL MADRILENY
Millor ritme golejador que el curs anterior
Després d'acumular 31 gols en dos cursos a segona B amb el Lleida, Jaime Mata va tenir una estrena destacada com a jugador de segona A la temporada passada, que va tancar amb deu gols en la lliga regular i dos més en l'anada de l'eliminatòria d'ascens contra el Saragossa. El madrileny, tot i tenir una fase de poc encert davant de porteria –en la línia de tot l'equip– aquesta temporada, ha marcat en els dos últims partits que ha jugat de titular, contra el Ponferradina i el Nàstic. I amb sis dianes, el seu ritme actual és superior al del curs anterior, en què superades 24 jornades de lliga acumulava quatre gols. De fet, es va mantenir amb aquesta xifra fins a les nou últimes setmanes, en què va apujar molt el ritme: sis gols entre les jornades 34 i 39, amb dos doblets contra l'Osasuna i l'Alavés.
