Control i avantatge

Machín va optar per l'alternativa més ofensiva a El Alcoraz, amb Borja García a la mitjapunta. Absent Lekic, el tècnic del Girona va escollir Cristian Herrera abans que Jairo com a parella de Mata. I no es pot dir que la decisió no fos productiva, perquè el 0-1 el van fabricar ells dos. L'exjugador de l'Almeria va fer una conducció en què el gran mèrit va ser no deixar-se caure després de rebre dues patacades per darrere i l'exjugador del Còrdova el va rubricar perquè va estar més despert que ningú a l'hora de recollir el refús de Leo Franco.

En setze minuts, el Girona tenia el partit exactament on volia. I l'Osca, una dosi extra de pressió, per si no n'hi havia prou amb la tremolor de cames dels seus futbolistes cada cop que juguen a El Alcoraz. Tot i que Machís donava feina extra als jugadors de la banda esquerra com Lejeune i Clerc, el fet és que l'Osca va tornar a ensopegar amb la mateixa pedra de sempre, la ineficàcia. Perquè els locals van generar dues o tres ocasions molt clares per haver igualat el 0-1. O fins i tot una encara amb 0-0 –Luis Fernández, sol, va rematar alt (9')– per avançar-se. Veient que el partit feia pinta d'escapar-se-li, Anquela va fer un canvi de sistema a la mitja hora. Sacrificant Morillas, va canviar el 5-2-3 inicial per un dibuix amb quatre defenses i un element més al mig del camp com Tyrone. El Girona va mantenir en tot moment un bon to defensiu i li va faltar un xic més de risc en l'última passada per furgar encara més en la ferida local.

Amb un home menys

Tot i que l'Osca va accelerar les accions i va posar més carn a la graella en la segona meitat, el Girona va controlar el partit fins que Trujillo Suárez es va treure la targeta vermella de la butxaca i va deixar bocabadat tothom –sobretot els visitants, però també els locals– enviant a la dutxa Lejeune. El francès va rebre un càstig potser excessiu, però faria bé de centrar-se i calmar-se una mica perquè a la vermella d'ahir cal sumar-n'hi tretze de grogues.

Quedava mitja hora, que per al Girona es va fer inacabable. Anquela, que un minut abans havia sacrificat Òscar Ramírez per donar entrada a Alexander González, just després que el Girona es va quedar amb deu va posar més electricitat a tres quartes parts de camp amb Samu Saiz, que va fer anar de bòlit els visitants amb les seves conduccions prop de l'àrea. Machín va trigar un xic més a reaccionar i va sorprendre fent entrar Maffeo abans que Mas. Per uns instants, el Girona va naufragar: el 4-4-1 avançant Aday no va dur enlloc i més aviat semblava una autopista sense peatge per als locals, amb un Machís desbocat. Amb el banyolí a la gespa poc després, els gironins van recuperar el dibuix amb tres centrals i dos carrilers, que va acabar sent una defensa de cinc. O de set, amb Granell i Pere Pons enganxats per fer més feixugues les accions dels locals, que van tenir fins al minut 80 aproximacions de sobres per fer l'1-1. També és cert que el Girona va acabar demanant l'hora per no haver liquidat el partit amb el 0-2. L'un contra un de Mata i posterior rematada a fora de Cristian Herrera a porteria buida va ser una ocasió clamorosa (67'). I els dos contraatacs llançats en l'afegit, si fa no fa el mateix. Sort que Arruabarrena també va rematar a la fusta amb tota la porteria per a ell (94').