Quan els rivals es coneixen, tenen potencials similars i els punts en joc són importants, és complicat que el partit es trenqui, i l'empat sense gols, com el d'ahir entre el Reus, segon, i el Lleida, cinquè, és fins i tot previsible. Les preocupacions principals són no cometre errades i lligar curt els futbolistes creadors, i quan un equip domina prefereix no arriscar i, si no se sent còmode, no li fa res cedir el control al rival. El Lleida, més ben situat, va exercir un major control en la primera fase del partit que un Reus incòmode amb la modificació imposada per les baixes: amb pocs defenses disponibles, Natxo González va situar l'extrem Fran Carbia al lateral dret. Potser el Lleida era qui mostrava més criteri en la primera meitat, però la millor ocasió va ser dels locals, en una pilota interior a Haro, rematada en primera instància per Edgar Hernández d'esperó i en segona per Álex Colorado, amb poc espai per definir amb precisió davant Crespo (24'). El Lleida només va inquietar Edgar Badia amb la cama dreta de Marc Martínez, que va engaltar una pilota un pèl alta i va servir un parell de faltes amb intenció però sense conseqüències. El Reus és el segon classificat, però en la segona part va escoltar alguns xiulets del seu públic. Va provar d'esborrar dubtes ajuntant línies i amb més joc interior, però li faltava continuïtat en les combinacions i trobava a faltar el seu fet diferencial en la creació: el sancionat Vítor. El Lleida havia perdut control sobre el duel i ara li costava arribar a l'àrea rival. Imanol Idiakez va canviar peces al llarg de la segona meitat per refrescar les idees ofensives del seu equip, que amb el pas dels minuts va anar donant, inconscientment o no, per bo l'empat. Només un possible penal per mans de Carbia i, tot seguit, una rematada fora d'Ekhi (65') van mig apropar els blaus al gol. La sensació era, però, que per al Reus tampoc era un mal botí el punt, que li permetia apropar-se una mica al líder i mantenir a distància un rival directe. Abans d'acabar, una rematada de cap d'Olmo, gairebé sense voler després d'una mala sortida de Crespo, va ser la millor ocasió dels roig-i-negres en la segona meitat.