2a divisió B
Cornellà
Instint de guarda
Marcos encadena 675 minuts sense rebre cap gol, rècord d'enguany al grup
És un dels baluards en un Cornellà encaparrat a jugar el ‘play-off'
“Mare, o jugo de porter o ja em podeu anar esborrant del futbol.” Després d'insistir, la seva àvia li havia comprat l'anhelat equipament de porter i Marcos es va revelar. A ell, que era lateral esquerre, allò de córrer amunt i avall no li agradava, i va decidir fer un ultimàtum que li va permetre disfrutar del joc des de la perspectiva que s'estima: sota els pals. A l'inversa que la majoria de nens, que el que volen és marcar gols, el del Bon Pastor trobava el plaer aturant-los. Era una qüestió instintiva. “Ma mare es va gastar un dineral en pantalons, me'ls anava carregant tots de tant tirar-me pel carrer”, recorda Marcos Pérez, un futbolista d'aquella generació que ja comença a extingir-se, la que es divertia pelant-se els genolls sobre l'asfalt, i no encastada al sofà, criant greix, amb el comandament de la Play a la mà.
D'aquell dia en què va dir a casa que seria porter o no seria fins avui ja han passat més de dues dècades. Marcos Pérez és ara un dels porters més reconeguts de la segona divisió B. “El millor de la categoria”, afirma el seu tècnic, Jordi Roger, que està contentíssim amb ell. I li sobren raons. El sentinella barceloní encadena ja set partits i mig sense rebre cap gol. Això són 675 minuts, el rècord d'enguany al grup tercer i el millor registre de la història del Cornellà en la categoria estatal. “Aconseguir una xifra com aquesta és complicadíssim, i les sensacions que tinc són immillorables, tot i que això és mèrit global del desgast de tot l'equip”, diu Marcos, que afirma que viu un dels moments més dolços de la seva carrera: “Estic en un punt de maduresa idoni i amb molta confiança.” Per torbar una etapa similar a aquesta, el del Bon Pastor es remunta a l'any en què va fer eclosió al Badalona, de bracet de Manolo Márquez (curs 2011/12). “Jo era segon de David Valle, ell va marxar al Nàstic i vaig renovar conscient que segurament continuaria sent suplent, ja que s'havia fitxat un porteràs com Ricardo Molina”, recorda el futbolista de 31 anys, que va veure com les coses milloraven i el titular era ell: “Márquez va ser valent, va apostar per mi i tot va anar molt bé, ja que vam acabar fent play-off. Si Manolo no hagués comptat llavors amb mi, ara no seria el porter que sóc. Allò em va servir per fer-me un nom.”
Abans de donar-se a conèixer com el porter que és ara, Marcos va passar pel futbol formatiu del Barça, la Damm, el Gavà, en dues etapes, l'Espanyol B i la Grama. De tots aquests anys, només li queda una espina. L'interrogant de saber fins on hauria arribat si fos més alt (mesura 1,78 m). “L'altura m'ha condicionat moltíssim, jo entenc els gustos que tenen els secretaris tècnics i els entrenadors, però crec que si la feina es fa bé, tothom hauria de tenir una oportunitat en el futbol professional”, reflexiona el barceloní, que tot i això està orgullós del que ha aconseguit: “Estic molt content amb tot el que he fet, jugar tants partits en aquesta categoria i estar ben valorat, no és gens fàcil.”
Batallant pel somni del ‘play-off'
Marcos no podria estar vivint un primer any al Cornellà millor. L'equip verd és la revelació del grup i està en plena lluita per jugar la fase d'ascens. Queden només cinc jornades i els del Baix Llobregat són tercers, en una batalla de cinc candidats. “Està sent una temporada espectacular”, diu el porter verd, que creu que el secret és el grup: “Aquest vestidor és al·lucinant, i som un bloc molt unit a la gespa. Tothom corre, lluita i està compromès al màxim.” Ara, el barceloní no amaga l'ambició i la confiança que hi ha a la plantilla, si bé és conscient que la batalla per jugar el play-off serà duríssima: “Els rivals són molt poderosos i tenen plantilles collonudes. A més, tenim un calendari molt complicat. En tot cas, ens hem treballat ser on som i tenim una il·lusió terrible.”