El Sevilla va fregar la cornisa contra un Athletic ple de coratge, que va ser capaç d'aixecar-li l'eliminatòria, forçant la pròrroga i que no va sucumbir fins als penals. Els onze metres, però, van somriure un dia més al campió, que ja havia guanyat les últimes tandes que havia disputat (2007 contra l'Espanyol i 2014 contra el Betis i el Benfica) i que va sobreviure a una eliminatòria duríssima. Per necessitats òbvies, l'Athletic es va presentar a Sevilla amb afany de protagonisme en plena Feria de Abril. Les estadístiques desinflaven qualsevol intenció de remuntada, però Valverde havia deixat clar en la prèvia que res els trauria la il·lusió. Ni els precedents (l'Athletic no guanyava al Pizjuán des del 2011) ni tampoc el currículum immaculat del conjunt andalús en l'Europa League: tan sols 4 derrotes en 55 partits com a local. I dit i fet, els lleons sempre van sentir la responsabilitat d'agafar les regnes del partit contra un Sevilla rocós com de costum i perillós al contraatac. Dos equips de caràcter cara a cara i un golejador voraç, Aduriz, que va amenaçar només començar, recollint una bona passada a l'espai de Susaeta, eludint la sortida de David Soria i obligant Kolodziejczak a intervenir quan els 2.000 bascos desplaçats fins a Sevilla ja cridaven el primer. Com en l'anada, tant l'Athletic com el Sevilla van jugar a la màxima revolució. Els bascos amb un punt més de possessió però el Sevilla protegint l'àrea de Soria amb eficàcia. Kolo i Rami, amb l'ajuda de Krychowiak, van formar una línia antiaèria infranquejable per a dos avions com Aduriz i Raúl García, tallant una de les grans especialitats dels de Valverde. Però Aduriz, que se les sap totes, va buscar un camí alternatiu, caient a la banda ja després de la represa, fent una diagonal, guanyant un metre a Krychowiak i, amb la col·laboració d'un Soria molt desencertat, posant l'Athletic de nou en òrbita. Però el Sevilla sempre ha tingut una resposta puntual per a l'Athletic. Durant tota l'eliminatòria. Si en l'anada va trigar 8 minuts a neutralitzar el gol inicial del guipuscoà, ahir ho va fer en 2, amb un contraatac entre Vitolo i Krychowiak que va facturar Gameiro. La lesió d'Aduriz, a més, semblava que havia de sepultar definitivament les aspiracions dels biscaïns. Però ni així. L'Athletic es va negar a dimitir i una centrada de Beñat, ara sí, va trencar l'espai aeri del Sevilla i Raúl García, amb una rematada bombada, va enviar el partit a la pròrroga. Va ser una exhibició de coratge de dos dels equips més ben treballats de la lliga. El pas dels minuts, però, va difuminar els tacticismes i l'èpica es va apoderar de l'ambient. Susaeta va aturar el cor del Sevilla en un cara a cara amb Soria que va enviar lleugerament desviat i tot seguit, primer el pal i després San José van evitar dos gols cantats del Sevilla. Els dos equips van minimitzar riscos, van evitar passades conflictives en la sortida de pilota. El Sevilla buscant la velocitat de Konoplianka i de Gameiro. L'Atlhletic sí amb un punt més de pausa, però arribats a la pròrroga la por de perdre sempre pesa més que l'ambició de guanyar. Al final van ser els penals els que van dirimir justícia en una eliminatòria trepidant, en què bascos i sevillans van fer mèrits per plantar-se en les semifinals. Però Beñat va fallar el quart i el campió segueix endavant en la seva defensa del títol.