La igualtat és terrible i, com que qui més qui menys falla, les oportunitats d'enganxar-se a la zona de privilegi s'encadenen, encara que no estiguis del tot fi. Però hi haurà un moment que ensopegar serà letal, i el Girona assumeix que ja ha fet prou concessions, especialment a Montilivi. La plantilla i el club mantenen un discurs ambiciós i s'atribueixen potencial suficient per lluitar entre els millors, i ara és moment de corroborar-ho amb resultats. La visita avui de l'Alavés, que pot presumir d'una renda prou significativa –tenint en compte l'equilibri que hi ha– de cinc punts en la zona d'ascens directe, és exigent, però tot el que no sigui assegurar els tres punts serà un pas enrere, qui sap si definitiu, dels homes de Pablo Machín.

Haver perdut un sol partit dels últims tretze –des de l'últim de la primera volta– és un bon senyal de la millora i la consistència del Girona. L'acumulació d'empats, però, no ajuda, i els blanc-i-vermells han acabat en taules tres dels quatre últims partits. O quatre dels darrers cinc duels que han jugat com a locals. Convé accelerar, sumar de tres en tres, i per fer-ho és fonamental afinar la punteria. “És clar que ens preocupa; a mi i a tothom. A tots ens agradaria fer un gol de cada dues ocasions”, admetia ahir Machín. “El problema és que el percentatge d'encert, tota la temporada, no ha estat el desitjat o el mateix de molts altres equips. En dinàmica positiva, amb els números que tenim defensivament, per poc que afinéssim a dalt tindríem més punts”.

El Girona espera un partit dur contra un dels equips més intensos del campionat. L'Alavés semblava haver frenat amb sis jornades sense guanyar, però els dos triomfs en vuit dies a fora (a Còrdova i a Albacete) el van impulsar, i l'empat a casa contra el Tenerife no va ser cap drama. Amb cinc punts més que el tercer, fa la sensació que els de Bordalás arribaran a Montilivi amb ben poques presses.