Més connectats que mai
El Girona rendibilitza un gol de Lekic (22') i suma tres punts d'or que li permeten escalar alguns llocs i fer-se encara més visibles entre els millors
Els de Machín van haver de suar molt contra un rival que els va exigir, va dominar i va tenir bones ocasions per empatar
El Girona va tornar a sumar de tres en tres, imprescindible si vol coronar la remuntada de la segona volta amb la classificació per a la fase d'ascens. Els de Machín ja estan immersos en una altra sèrie important de partits sense perdre –cinc–, però els dos punts que diferencien les victòries dels empats ara són un món. Si l'Alavés hagués sucat a Montilivi –va tenir possibilitats molt reals de fer-ho–, segurament hauria estat el comiat dels gironins de les seves aspiracions de posar el cap entre els sis primers. L'1-0, però, els manté més connectats que mai en aquesta lluita, tot i que ja no està permès aixecar el peu de l'accelerador en els vuit partits que queden, començant pel de dissabte a Albacete.
Pablo Machín clamava perquè el Girona tingués efectivitat i ofici. A diferència d'altres tardes a Montilivi, l'equip va tenir les dues coses i les va fer compatibles. Va ser un Girona més gris que en la majoria dels partits de casa i també va generar
menys ocasions que mai. Però la fi va justificar els mitjans i fins i tot la graderia va ajudar a defensar l'1-0 en un final que es va fer més llarg que un dia sense pa. Perquè els cinc minuts d'afegit van acabar essent gairebé set.
Lekic, a la primera
No va sortir gens bé el Girona. L'Alavés es va situar molt millor sobre la gespa des del primer minut i va manar. Carpio va rematar sol un córner i poc després Becerra va salvar el 0-1 a Barreiro. El Girona, no se'n sortia. I amb les línies molt i molt estirades, les associacions no existien i portar una pilota en condicions al davant era una utopia. Machín va sacsejar l'onze tornant la titularitat a Pere Pons i també a Granell –Alcaraz i Eloi es van asseure a la banqueta–. També va optar per Lekic en comptes de Mata.
Aquesta vegada, el Girona va necessitar només una ocasió per marcar un gol. Lekic va clavar a la xarxa la passada de la mort de Pere Pons, que va fer una jugada de traca i mocador, primer anant-se'n per potència, després desfent-se del marcador amb una sotana i finalment donant el gol mastegat al serbi quan tot Montilivi pensava que el de Sant Martí Vell anava a xutar. Ho hauria pogut fer perfectament, i segurament hauria marcat, però el gironí va veure més clara l'assistència.
L'1-0 va animar el Girona i va deixar tocar l'Alavés, però els locals no van saber aprofitar el gir emocional que va significar el gol perquè, pocs minuts després, els vitorians ja s'havien refet. En la primera part, els de Machín van explotar bé el carril esquerre amb Clerc, però no pas el dret amb un desdibuixat Javi Álamo ni tampoc les accions de Borja García, que quan està apagat l'equip ho nota.
S'imposa la defensa
L'Alavés va tornar a sortir molt més concentrat que el Girona després del descans. Bordalás va fer un retoc que va donar molta profunditat als visitants –va situar Pacheco al davant i va endarrerir la posició de Kiko Femenía–. Els vitorians van avisar amb una doble ocasió de Barreiro i Juli salvada primer per Becerra i després sota pals per Lejeune. L'1-1 no va pujar al marcador de miracle. Amb les idees molt clares, l'Alavés no passava problemes en defensa i, en canvi, en creava en atac.
Borja García es va marejar i no va poder continuar sobre la gespa. Machín tenia l'alternativa més ofensiva (Eloi) i la més conservadora (Rubén Alcaraz) i va optar per aquesta última. Veient a més com patia Javi Álamo per la dreta –al carriler li van obstaculitzar les pujades i, a sobre, Pacheco el va exigir més del compte en defensa–, el tècnic va fer sortir Pablo Maffeo per mirar de reparar les fuites que hi havia en el carril dret. L'últim canvi ja va ser per oxigenar l'atac i Mata va suplir Lekic.
El partit no es va acabar de trencar mai, però el Girona va haver de córrer més del compte darrere la pilota. Va ser necessari que els centrals extremessin la concentració –més fins Kiko Olivas i Lejeune que no pas Alcalá, que va tenir un parell de desconnexions perilloses– i que Clerc i Maffeo tanquessin les bandes. En el treball de contenció va excel·lir Pere Pons perquè quan les forces flaquejaven, el gironí semblava el més fresc dels vint-i-dos. Amb espais, els locals no van ser precisos en les passades i l'1-1 semblava més possible que no pas el 2-0. De fet, Becerra va salvar sobre la línia el xut de Juli (90'). I malgrat que l'afegit es va fer etern, el Girona va treure el seu ofici i no es va deixar sorprendre.
ALAVÉS: Pacheco; Carpio (Pacheco 46'), Laguardia, Pelegrín, Raúl García; Bernardello (David Torres 77'), Sergio Mora, Manu García (Guichon 83'); Juli, Manu Barreiro i Kiko Femenía.
GIRONA: Becerra; Kiko
Olivas, Alcalá, Lejeune;
Javi Álamo (Maffeo 70'), Pere Pons, Granell, Clerc, Borja García (Rubén Alcaraz 58'); Lekic (Mata 81') i Cristian Herrera.