El pla A, a prop de Montilivi
El Girona té clissats uns terrenys a tocar de la variant i dins el municipi que són els que més agraden al club per construir-hi la futura ciutat esportiva
Hi ha converses a diverses bandes per veure si és possible tancar un acord i anar per feina, però si el tema no es desencalla, el pla B ja seria fora de la ciutat
El Girona sabrà ben aviat si els terrenys que el club té clissats com a pla A per construir-hi la ciutat esportiva reben el vistiplau de totes les parts implicades i es pot posar fil a l'agulla perquè aquest projecte comenci a ser realitat després de vuit anys de bones intencions i poca cosa més. El club de Montilivi ha vist en uns terrenys a tocar de la variant de Sant Daniel i molt a prop de l'estadi, l'escenari ideal per fer-hi una macroinstal·lació que seria tot un cop d'efecte i consolidaria un projecte que està canviant la història de l'entitat i ambiciona la primera divisió. L'entesa no només depèn del propietari dels terrenys, sinó que també hi intervindran les administracions –les requalificacions han de passar per un ple i pel departament d'Urbanisme–. Si l'acord no es pogués tancar satisfactòriament, és difícil que el Girona pugui trobar, com és la seva prioritat, els metres quadrats suficients –Delfí Geli sempre havia parlat d'un mínim de 70.000 metres quadrats– dins el terme municipal de la ciutat, cosa que l'obligaria a activar altres alternatives que ja ha sondejat.
Encara que les negociacions arribin a bon port, el que és evident és que el complex no estarà acabat en pocs mesos ni possiblement en un any, cosa que obligarà el club a buscar una solució d'emergència per a la temporada vinent si vol que la plantilla s'entreni més a prop de Girona. La més fàcil és trobar un terreny i condicionar-lo mentre la ciutat esportiva va veient la llum. La idea del Girona és fer una instal·lació de primer nivell, amb camps de futbol de gespa natural i també d'artificial. El club hi portaria tot el futbol de base que ara té escampat per Torres de Palau, Vilablareix i Sant Ponç. A banda dels terrenys de joc i la zona de vestidors, el club preveu fins i tot construir-hi una residència de futbolistes.
SOLUCIÓ D'URGÈNCIA
Conscient que s'allargarà, es vol condicionar algun terreny com a alternativaDECIDITS
Es vol una ciutat esportiva ben condicionada, amb residència de jugadors inclosaLES INTENCIONS
La previsió és fer-hi camps de gespa natural i artificial, i portar-hi la baseMés de quinze camps utilitzats des que són a segona
El Girona s'ha fet un tip de donar voltes per entrenar des que va pujar a segona divisió A, d'això ja en fa vuit temporades, perquè entre l'annex de Montilivi i l'estadi titular no n'hi ha hagut prou ni de bon tros. Aquest any, el Girona utilitza bàsicament tres escenaris més, tot i que amb comptagotes. Són les instal·lacions de Torremirona Golf (Navata) i del Golf Peralada, a banda del camp de gespa artificial de Vilablareix, on sol fer la sessió dels dijous. La plantilla, però, també s'ha arribat a entrenar a Torres de Palau, al GEiEG de Palau-sacosta, a les instal·lacions Top Ten de Blanes –aquest curs hi ha jugat un parell de partits amistosos–, als camps del Peralada, del Monells i del Palafrugell –fins que hi va arribar el Llagostera– i, més als inicis de l'arribada a segona A també ho havia fet a Jafre, Riudarenes –un dels camps més utilitzats, aprofitant que no hi havia cap equip amateur a la població–, Vilamalla, el Collell i Vilobí. Fins i tot va arribar a entrenar-se, tot i que un o dos dies, al camp del Figueres, a Vilatenim. El Girona va fer passes per condicionar, tot i que sense èxit, les instal·lacions de Puig d'en Roca, a prop del geriàtric.
Vilablareix, Salt, Fornells... i més alternatives
El club té damunt la taula alternatives que, si bé no són dins el municipi de Girona capital, sí que són molt més a prop de les que utilitza actualment a Peralada i Navata i que obliguen jugadors i cos tècnic a fer desplaçaments per carretera d'uns 50 quilòmetres. Els municipis veïns com ara Vilablareix, Salt o Fornells, per citar-ne alguns, ofereixen possibilitats i disposen de metres suficients per acollir-hi la ciutat esportiva, però l'entesa tampoc no és fàcil, perquè les parcel·les que agraden no tenen un únic propietari i les operacions d'aquesta mena són complexes, ja no només pel preu (un dels grans cavalls de batalla, i en molts casos el gran fre), sinó també per altres aspectes que hi intervenen com ara requalificacions, plans urbanístics i tot l'enrenou que significa una obra d'aquesta magnitud. Una de les zones més atractives és la que hi ha a la dreta de la sortida de l'autopista Girona Sud (foto), a l'altra banda de l'Espai Gironès, uns terrenys que pertanyen en part a Vilablareix i en part a Salt. El Girona també ha buscat per Fornells, Quart i altres municipis propers, però no vol situar el radi d'acció més enllà dels 15 quilòmetres.