Doncs trist. Fixa't que hem aconseguit un objectiu, el bitllet per a la copa de l'any que ve, i en la tornada en autobús tot eren cares llargues. La nostra fita havia canviat, ens havíem marcat un objectiu més ambiciós, jugar el play-off, i ara se'ns posa una mica difícil. Això sí, queden tres partits i no està tot dit.

Sí. No ens rendirem, mai no ho hem fet i la temporada passada, quan ens jugàvem la salvació, ho vam demostrar. Enguany ho tornarem a fer. Ens esperen tres rivals directes i estem molt motivats, ja que l'objectiu és molt bonic per a aquest club.

Diumenge no va voler parlar, perquè després del partit tothom estava trist i no era el moment de fer-ho. Hem fet festa per rebaixar pulsacions i demà [per avui] ja començarem a preparar el partit contra el Vila-real B.

Això és futbol i al final en aquesta categoria tothom està ben armat. Vam encaixar una derrota inesperada contra el Llevant B, però va ser més per la seva situació en la taula que per alguna altra cosa, ja que és un tros d'equip. Hi ha vegades que la pilota no entra i perds. Res més. Ens ha coincidit en un tram en què els punts són més necessaris que mai, però no ha estat ni cap abaixada de braços, ni cap davallada anímica ni un tema físic. En futbol, aquestes coses passen.

Sí, però amb el matís que hem de superar el Lleida amb més de dos gols de diferència. Si ho aconseguim i guanyem els dos altres partits, estem a play-off matemàticament. Més enllà del goal average, si sumem els 9 punts segur que jugarem la promoció i, aconseguint-ne 7, segurament també.

En aquests moments, jo prefereixo jugar-m'ho contra els de dalt que contra els de baix.

Doncs ja m'agrada que ens donin per morts, perquè des de dins sé que sabem que no ho estem. A l'autobús ho comentàvem: estem molt vius. Jo estic convençut que ho aconseguirem.