La rutina de la precarietat
2a divisió B. Els jugadors del Lleida Esportiu exploten, recorden que la majoria no ha cobrat des del novembre i denuncien que la directiva del club blau no vol escoltar les seves peticions
Alçar-se i esmorzar. Fer la bossa, desplaçar-se fins al municipal de Rosselló i entrenar-se. Això, entre setmana, que els diumenges toca batalla. Aquesta és la rutina dels futbolistes del Lleida Esportiu. I ho fan a canvi de res. Bé, només del reconeixement de l'afició. Però dels aplaudiments, que reconforten, no menja ningú. I ells ho saben, que no cobren des del novembre. Atès aquest esperpèntic escenari han dit prou. Ahir es van plantar i van exposar com ho estant vivint tot plegat.
La compareixença de premsa que es va fer al Camp d'Esports va ser la constatació d'una realitat que se sol escapar dels grans focus, però que existeix. És la cara B del futbol. La de professionals sofrint la precarietat. “Hi ha jugadors que estan passant autèntiques penúries econòmiques i que pateixen la humiliació diària de, malgrat anar a entrenar-se i a jugar cada dia, no tenir diners per afrontar les necessitats bàsiques de les seves famílies”, s'exposava en una part del comunicat que va fer públic la plantilla. Els impagaments colpegen de manera diferent els futbolistes depenent de la seva trajectòria, però de la delicadíssima situació no se n'escapa ningú.
El que denuncia la plantilla del Lleida fa feredat. El resum del que es desprèn del comunicat és el següent: la majoria de jugadors només ha cobrat fins al novembre, amb algunes excepcions tant per a bé com per a mal. Hi ha casos en què el club no ha entregat els contractes firmats als futbolistes que ho han reclamat i, fins i tot, la directiva hauria donat pagarés sense fons que no s'han pogut cobrar –un extrem que el president, Albert Esteve, va matisar, atribuint als jugadors un malentès amb el sistema.
Bloquejats a WhatsApp
La situació es complexa i l'actitud que han adoptat el director esportiu, Jordi Esteve, i la coordinadora d'àrees, Montse Balaguer, no ha contribuït, segons els futbolistes, a destensar la corda, ja que en el comunicat s'esposa que des del club s'han tallat les vies de comunicació: “[Esteve i Balaguer] no han atès les trucades ni els missatges de membres de la plantilla i, més recentment, han arribat a bloquejar els jugadors a WhatsApp.”
Tot just després de la compareixença de la plantilla, el president, Albert Esteve, va voler donar la seva versió. D'entrada, el màxim dirigent va mostar un canvi d'actitud. Si un mes enrere va anar a mossegar, atacant l'entrenador i volent imposar les seves condicions a la plantilla, ahir es va mostrar disposat al diàleg. Això sí, Esteve està acorralat i, per reiteració, se li acaben els arguments. Ningú no sap on són els recursos que genera una entitat que rep anualment 290.000 d'euros de subvenció pública directa, i ell no ho explica. Es limita a dir, quan se li pregunta si la plantilla cobrarà, que tot és molt complex i que depèn del full de ruta amb l'AFE. Això sí, aquest cop mostra gratitud: “He d'agrair l'esforç i la professionalitat dels jugadors.” Això és inqüestionable. El Lleida és tercer i, des que va denunciar fa més de dos mesos els impagaments, no ha perdut cap partit.