MANOLO GONZÁLEZ
ENTRENADOR DEL BADALONA
“Amb el nou estadi hauré de tornar a canviar el xip”
El tècnic escapulat fa balanç de la temporada i anuncia que a partir del curs vinent, en què el seu equip estrenarà estadi, haurà de variar la manera de jugar
L'any passat teníem Abraham, un jugador que va fer onze gols, i enguany no hem tingut l'encert de poder reemplaçar-lo
En plena setmana de descans i amb la permanència lligada, el Badalona ja mira cap al curs vinent. Ho farà amb Manolo González (Folgoso do Courel, Lugo, 1979), amb dos anys més de contracte, pal de paller del projecte escapulat que ha de desembocar en el futbol professional més tard o més d'hora i que inclou l'estrena de l'estadi a finals del 2016.
L'equip sempre ha estat lluny del descens. Està satisfet amb la temporada?
Li poso un bé. Tenint en compte que l'objectiu principal, pel pressupost i la plantilla, era la salvació ha estat una temporada satisfactòria. Hem salvat l'equip a tres jornades del final, per tant ha estat positiva. Ara toca fer un bon equip per a l'any que ve.
La temporada 2014/15 va ser extraordinària (setè, 56 punts) i la 2015/16 (tretzè, 45 punts a dues jornades del final) no tant. Quina diferència hi ha hagut?
La principal ha estat a la davantera. L'any passat teníem Abraham, un jugador que va fer onze gols, i enguany no hem tingut l'encert de poder reemplaçar-lo. Els jugadors que hem portat no han tingut l'eficiència o no s'han adaptat prou al camp perquè no és fàcil fer-ho.
És aquesta la diferència entre una meitat i l'altra de la classificació? La d'un jugador que vegi porteria?
Sí. És una categoria on és difícil marcar gols. L'Eldenc té dos jugadors que passen de la desena, per exemple. Per desgràcia no hem pogut accedir a aquest tipus de jugadors i no vam poder retenir Abraham. Hem apostat per jugadors més joves que no han sortit del tot bé perquè l'adaptació no ha estat com volíem.
Ha estat la seva segona temporada a segona B i al Badalona. Què n'ha tret?
He après que és molt important la fase des d'ara fins que comenci la temporada vinent. Mirar d'encertar-la en els fitxatges i més encara quan tens un pressupost baix. També he après que, per la categoria, cal un tipus de futbolista més específic. De vegades, amb la qualitat no n'hi ha prou, ha de tenir més coses. També he après a veure qui ha estat al meu costat en els mals moments, quan ho hem passat malament, i qui no. I a mantenir la calma en segons quines situacions.
Ja s'ha confirmat que no començaran la nova temporada al nou estadi. El club ha expressat les dificultats que li suposa, però en el seu àmbit, en l'esportiu, per què és un handicap?
Penso que serà semblant a quan vam començar la temporada al Pomar i ens vam traslladar a Montigalà, tot i que les dimensions eren similars. Serà difícil perquè els primers partits a casa semblarà que els juguem a fora. I quan ens traslladem, intentarem que l'adaptació dels jugadors sigui al més ràpida possible.
Canviarà el tipus de Badalona que hem vist fins ara?
Un camp gran et demana coses diferents. L'equip ha de tenir més armes. El tipus de jugador haurà de ser un altre i, quant al tipus de joc, hauré de tornar a ser l'entrenador que era al filial i al juvenil de Badalona. Em vaig reciclar quan vaig fitxar per la Muntanyesa, per adaptar-me a un camp petit. Doncs ara hauré de tornar a canviar el xip i tornar a fer el que havia fet sempre.
Recentment, l'entrenador del Vila-real B, Paco López, deia que era molt difícil jugar en camps petits. Creu que és un gran avantatge per a l'equip local?
La clau és saber-se adaptar. A Badalona ha vingut l'Hèrcules i ens va costar molt i, l'any passat, el Nàstic ens va guanyar a casa. Han vingut equips grans que han competit molt bé. Necessites jugadors que s'adaptin i tu com a entrenador adaptar-te també. A tots ens agradaria poder jugar en camps grans i no en camps petits.
Fa algunes setmanes va reivindicar també la tasca de l'Espanyol B aquesta temporada...
Quan ho vaig dir se'm va interpretar que era un missatge per al Barça, i no. L'Espanyol B ha estat molt bon filial, amb jugadors molt joves, i ha signat una temporada molt meritòria. Ha estat l'únic filial de debò.
També s'ha mostrat recentment partidari que els entrenadors s'uneixin contra les sancions que vostè considera desproporcionades quan els expulsen...
Els entrenadors tenim tendència a ser un col·lectiu desunit. Mirem d'entrenar com sigui, d'intentar aferrar-nos al nostre lloc, i ens hem d'unir d'una vegada perquè estem sotmesos. Entenc que si insultes algú et puguin sancionar, però en un partit en què et jugues la feina, amb les pulsacions a mil per hora, et sancionen tres partits i, a sobre, sembles un delinqüent... És excessiu. Tot i això, veig impossible que ens unim pel tipus de col·lectiu que som.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.