Dues vies

Embalat aquest 2016, el Girona ha protagonitzat una escalada que l'ha dut des del divuitè lloc fins a la setena plaça. Però la primera vegada que depenia d'ell per ficar-se entre els sis primers, l'equip de Machín va caure derrotat a Còrdova. Amb un punt n'hauria fet prou per ser sisè. “Estem una mica decebuts, perquè el partit va ser nostre. I l'empat el teníem”, va reconèixer el migcampista Pere Pons. El Girona havia començat la jornada a quatre punts de l'ascens directe i la va acabar a set. Sembla una distància gairebé impossible de recuperar amb només cinc partits per jugar-se. “Els escenaris canvien. Ara estem pensant que està difícil i diumenge que ve potser pensarem una altra cosa si guanyem a Elx i en funció de la resta de resultats. L'important és ser regulars i anar sumant. I arribar a les tres últimes jornades amb possibilitats”, va recalcar el president, Delfí Geli.

No hi ha dubte que per pujar directament a primera divisió, el Girona necessitaria la perfecció. I els dos propers rivals afrontaran els respectius partits contra els de Machín amb el ganivet entre les dents (l'Elx, amb els mateixos punts que el Girona, també aspira a l'ascens; i el Mallorca necessita oxigen per subsistir). Després, la cosa es podria aplanar, sobretot si el Valladolid ha estacat la salvació, si l'Alcorcón ha quedat en zona de ningú i si la Ponferradina ha baixat. O tot el contrari, si els madrilenys mantenen les possibilitats i els del Bierzo es juguen la vida. Aparentment, l'ascens directe estarà entre el Leganés, l'Alavés, el Nàstic i el Saragossa, tot i que l'Osasuna també té un molt bon calendari.

A Còrdova, el Girona va perdre el partit i també el goal average. Als gironins no els interessa en absolut caure en un desempat amb els andalusos pel mig (doble victòria cordovesa, a Montilivi i al Nuevo Arcángel). Tampoc amb el Nàstic (els grana han sumat quatre punts, i els blanc-i-vermells només un). Els gironins, a més, corren el risc de quedar allunyats del sisè lloc si continuen sense guanyar en les seves visites al Martínez Valero, perquè els dos rivals que té per sobre tenen partits relativament fàcils (l'Oviedo rep el Mirandés i l'Osasuna juga a San Mamés contra el cuer). Els de Machín tenen la dificultat afegida que el terreny perdut en la primera volta fa que qualsevol errada el penalitzi en excés. A favor tenen un fons d'armari que no tenien el curs passat i moltes peces fresques, sobretot en la setmana de tres partits (jornades 39, 40 i 41) en què les rotacions poden jugar un paper cabdal.

Tres inexperts

Dels deu candidats que encara aspiren a pujar a primera divisió n'hi ha tres que no l'han trepitjada mai. I un és el Leganés, ara mateix l'equip amb més números de pujar. El Girona tampoc no ha jugat mai a la màxima divisió malgrat que l'any passat ho va tenir absolutament tot a favor per pujar-hi. L'Alcorcón només té sis temporades d'experiència a 2a A, però ha disputat una fase d'ascens –va caure eliminat contra el Girona– i ara lluita per disputar la segona. A l'altre costat de món hi ha la resta de rivals, començant pel Saragossa, que atresora 58 temporades a l'elit i és un dels equips amb millor dinàmica. L'Oviedo i l'Osasuna han militat 38 i 36 cursos, respectivament, a primera.