“Quan sortíem del camp, els com­panys em van aga­far i em van pujar sobre les seves espat­lles. Ho van fer per riure, perquè aques­tes coses fan que em mori de ver­go­nya, però estic orgullós de veure que estan con­tents.” D'això, i també de fer un doblet màgic que per­met al Vila­franca tenir molt a l'abast jugar la fase d'acens a segona B. Parla Víctor Oribe, l'home més dese­qui­li­brant de la cate­go­ria en els últims mesos. I és que amb les dues dia­nes de diu­menge pas­sat, el fut­bo­lista nas­cut a Mont-roig del Camp ja ha mar­cat 16 gols, 14 dels quals en la segona volta.

“Estic en el millor moment de la meva car­rera. Va ser arri­bar al Vila­franca fa un parell d'anys i asso­lir un nivell de madu­resa que no havia asso­lit mai”, explica Oribe, que, de bra­cet del tècnic, Ivan Moreno, està cami­nant pels núvols: “Ell i la resta de l'equip m'han donat una con­fiança clau. Ara em guio més per la meva intuïció. Per exem­ple, mar­car un gol com el 2-0 de l'altre dia, picant la pilota per sobre del por­ter, no ho havia fet mai. De fet, per a mi era impen­sa­ble fer 16 gols... I que duri.”

Víctor Oribe, a més, assa­bo­reix el moment que viu més que ningú, perquè sap el que és pas­sar-ho mala­ment. L'any 2009, en la seva pri­mera experiència com a ama­teur amb la Pobla, va veure trun­cada la seva tra­jectòria a causa d'uns vertígens. “Vaig estar un any sense poder jugar ni entre­nar-me per pre­caució, perquè, tot i estar bé, tenia aquests vertígens que no mar­xa­ven”, recorda el mit­ja­punta de 27 anys, que va estar a un pas de tirar la tova­llola i reti­rar-se pre­ma­tu­ra­ment: “Ho vaig pas­sar molt mala­ment. Volia dei­xar el fut­bol, i ho volia dei­xar tot. Si no fos pel meu pare, ara mateix esta­ria esti­rat al sofà. Però durant aquells mesos ell em va ani­mar i em va convèncer que havia de seguir enda­vant.” El temps ha demos­trat que la decisió de seguir ha estat la cor­recta, i ara Oribe lluita per com­plir un altre anhel: tor­nar a jugar a segona B –ja ho va fer amb el Nàstic i el Prat–, però amb el Vila­franca. “Sóc de viure el pre­sent i m'encan­ta­ria fer història aquí. Ens hem de cen­trar a amar­rar el play-off a Cer­da­nyola i tant de bo les coses després ens sur­tin bé. Anímica­ment, estem car­re­gats d'argu­ments”, con­clou.