Eufòria incontenible
L'esclat. Les celebracions van començar amb la invasió del camp, van continuar als vestidors i es van traslladar al centre de Reus, a la plaça Prim
Les reiterades peticions per megafonia de l'speaker del Reus, Jordi Benavent, demanant als aficionats que no envaïssin el terreny de joc un cop acabat el partit no van ser ateses. Era impossible contenir l'eufòria per una gesta històrica, i amb el xiulet final de l'àrbitre totes les emocions, tota la tensió d'una setmana d'espera en què la gesta era a l'abast però s'havia de confirmar, es van deixar anar i de seguida la gespa es va omplir de seguidors roig-i-negres. I, entremig, els futbolistes, plorant d'emoció, cridant amb eufòria i, en definitiva, esclatant després d'un any complicat, amb problemes econòmics –la plantilla va patir endarreriments en el cobrament d'algunes nòmines– i la malaltia que va obligar a deixar el futbol Jaume Delgado. Ahir, el migcentre barceloní, igual que Marc Sellarès, que el curs passat també va haver de deixar el primer equip roig-i-negre per un càncer testicular, gaudien com ningú de la gesta aconseguida. I, per damunt de tot, l'etern record del malaurat Jordi
Pitarque.
El tècnic, Natxo González, i el president, Xavier Llastarri, que va ser felicitat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, van passar per la dutxa en un vestidor que vessava alegria. A fora, les celebracions dels aficionats ja s'havien traslladat al centre neuràlgic de la ciutat, la plaça Prim, lloc habitual de celebració dels èxits del club reusenc i que viure la celebració del més important fins ara. L'estàtua del general Prim, com no podia ser d'una altra manera, va quedar coberta de banderes i bufandes roig-i-negres.