Sense grans escarafalls, el Lleida practica un domini intens però sibil·lí que mata els rivals. No té grans golejadors, ni practica un futbol abassegador, però deixa els rivals a la lona sense que se n'adonin. Els blaus van tornar a lluir-se, a la seva manera, i van eliminar el Barakaldo, que sospirava –i ho va tenir a prop– per ser primer classificat perquè ha passat el que s'esperava: que en un tancar i obrir d'ulls s'ha quedat sense el somni de la segona A. Els blaus, en canvi, el mantenen ben viu, no només per haver superat l'eliminatòria sinó per la sensació que, en el sorteig, la bola del Lleida és la més calenta de totes. Tant, que crema. El rellotge corria a favor del Lleida des que l'àrbitre va xiular i en el primer temps gairebé no va passar res. El Barakaldo tenia la pilota, s'acostava però no aconseguia provar Crespo. Tot i el perill de refredar-se, el porter va demostrar reflexos en aturar un penal (23') que hauria canviat el partit del tot. Els blaus no es van posar nerviosos, van continuar ben col·locats al darrere intentant explotar la velocitat de Colinas, que va provar un xut des de la frontal sense fortuna.