El nou projecte, sostingut i de llarga durada
El futur. El Llagostera ja prepara el retorn a segona B amb la gestió econòmica sota control. El club llagosterenc encara té molts fronts oberts que s'haurien d'anar definint en les pròximes setmanes
El Llagostera va digerint de mica en mica el descens recent a segona divisió B, confirmat diumenge passat a Butarque. Tot i que encara queda una jornada per al final de la lliga –dissabte els blaugrana rebran el Saragossa a Palamós a les 20.30 h–, el club presidit per Isabel Tarragó ja s'ha posat a treballar en la confecció del nou projecte de l'entitat. De fronts oberts, el Llagostera encara en té molts, com és evident, però el club té les idees molt clares sobre què vol en el futur, tant a curt com a mitjà terminis.
Tranquil·litat econòmica
Un dels principals problemes que històricament han tingut la majoria de clubs quan han baixat de segona A ha estat l'economia. La baixada dràstica dels drets televisius, els deutes i els contractes de jugadors inassumibles, la retirada de patrocinadors... són molts els handicaps que poden fer trontollar la viabilitat dels equips després del descens, però no sembla el cas del Llagostera, que en principi no hauria de tenir problemes per encaixar la clatellada que suposa baixar a la categoria de bronze.
Pel que fa al tema monetari, el Llagostera espera ingressar cap a 1,2 milions d'euros entre el fons de compensació –s'estima que seran uns 700.000 euros– i el mig milió d'euros que la LFP fa dipositar als clubs quan entren al futbol professional i que ara es retornarà. A més, aquesta temporada el Llagostera no s'ha gastat la totalitat del límit salarial que tenia establert –dels 3,5 milions se n'hauria guardat un milió–, cosa que és un altre punt a favor per afrontar els nous temps amb més tranquil·litat.
Amb aquest coixí econòmic, el club gironí s'assegura poder confeccionar una plantilla de garanties amb vista al curs vinent –el pressupost podria ser d'uns 700.000 euros–, amb la clara intenció d'estar a la part alta de la taula i intentar retornar a la categoria de plata. I, encara que no s'assolís l'ascens, el Llagostera tindria prou capacitat econòmica per continuar en la mateixa línia d'aspiracions un parell d'anys més, fet que reforça la teoria que el projecte de futur del club serà tan sostingut com de llarga durada.
Renegociar els acords
Un dels primers passos que haurà de fer el Llagostera per acabar de definir el seu futur és saber quines instal·lacions utilitzarà. Al club llagosterenc li agradaria continuar a Palamós, sempre que els acords es renegociïn a la baixa. El motiu és que els prop de 90.000 euros anuals que el Llagostera pagava entre l'Ajuntament, el Palamós CF i l'empresa Royal Verd són del tot inassumibles per a un equip de segona B.
El club està molt agraït del tracte que ha rebut aquests dos últims anys de les institucions de Palamós i també de Palafrugell, on el Llagostera s'entrena la majoria dels dies de la setmana a canvi d'un lloguer –uns 2.500 euros mensuals a l'Ajuntament i 1.000 més al FC Palafrugell– que també caldrà veure si es renova o no. En el cas que les diferents parts implicades no es posessin d'acord en les pròximes reunions que han de mantenir, el club presidit per Isabel Tarragó tindria el recurs de tornar a jugar al municipal de Llagostera.
Ciutat esportiva, filial i base
Tot i baixar a segona B, el Llagostera té moltes esperances dipositades en la temporada que ve. A més de confeccionar una primera plantilla potent, el club també vol potenciar el filial, que acaba de pujar a primera catalana, així com el futbol de base. En aquest sentit, el Llagostera també té entre cella i cella tirar endavant la ciutat esportiva a Santa Cristina d'Aro.
El consistori del municipi baixempordanès va aprovar abans-d'ahir, en un ple, una modificació de crèdit en què la principal partida (uns 310.000 euros) aniria destinada a adquirir els terrenys on s'hauria de construir la ciutat esportiva llagosterenca. En total, serien uns 116.000 metres quadrats de superfície, entre els terrenys que hi ha a sobre de l'actual zona esportiva (41.000) i dues finques més del costat (de 72.000 i 3.000, respectivament). El Llagostera vol acabar de fer números per saber si podrà fer front a una inversió d'aquestes dimensions, alhora que l'equip de govern de Santa Cristina d'Aro té pensat obrir un procés perquè el poble acabi de donar el vistiplau a l'operació –la proposta va ser rebuda amb rebuig per una part de l'oposició–. En el supòsit que tot acabés de manera positiva, llavors les dues parts s'haurien d'acabar de posar d'acord per tirar endavant tota la maquinària. Si finalment el projecte fructifiqués, el Llagostera veuria complert un somni pel qual treballa des de fa molt de temps, sobretot arran de l'ascens de l'equip a segona A el 2014. Disposar d'una ciutat esportiva pròpia beneficiaria principalment el futbol de base, que milloraria substancialment quant a la qualitat de les instal·lacions. També en quantitat, ja que la idea seria construir diferents camps de gespa natural i artificial.
D'altra banda, el Llagostera tornarà avui als entrenaments amb una sessió a Palafrugell en la qual començarà a preparar el pròxim i darrer partit, contra el Saragossa.