Un partit per a la història
Fase d'ascens a 3a divisió. Expectativa màxima a la Jonquera per la visita del Santboià en l'anada de l'eliminatòria que podria culminar amb ascens la que ja és la millor temporada del club
La Jonquera viu un moment dolç. Aquest cap de setmana i el que ve jugarà els dos partits més importants de la seva història, corresponents a la promoció d'ascens a tercera divisió. L'equip empordanès s'ha guanyat aquest dret després d'acabar subcampió del grup 1 de primera catalana. No està gens malament per a un club d'una població de poc més de tres mil habitants que s'enfronta a rivals de capitals de comarca o de ciutats amb molts més habitants. Un d'aquests rivals, l'històric Santboià de Sant Boi de Llobregat (83.107 habitants), és contra qui es jugarà l'ascens a tercera divisió a partir d'aquest diumenge, en què es disputarà el partit d'anada al camp de les Forques (18 h).
La bona ratxa del club empordanès coincideix amb temporades de canvis. En fa dues hi va haver una renovació de la junta, i la nova, presidida per Jordi Ferrarons, la formen, majoritàriament, exjugadors actius durant la dècada dels noranta, com Pep Biurrun, secretari del club: “L'antic president [Josep Serra] ho va deixar per qüestions d'edat. Vam agafar el testimoni ja amb l'equip a primera i amb l'objectiu inicial de conèixer les estructures del futbol actual i estar en una posició digna. Pujar seria un gran èxit, el de diumenge serà el partit més important de la història del club, que no havia aconseguit mai arribar fins aquí”, explica. Biurrun considera que l'èxit de la Jonquera té a veure, sobretot, amb el treball tant del cos tècnic –aquesta temporada van apostar per Àxel Vizuete com a entrenador– i els jugadors com de la directiva: “Si l'equip fa les coses ben fetes i la sort l'acompanya les coses surten. La junta també s'ho ha treballat. Hem lluitat per tirar les coses endavant. Un club de primera catalana no es porta amb quatre trucades de telèfon.”
El club té uns 300 socis –corresponent a un 10 per cent de la població total de la Jonquera, recorda Biurrun–, una escola de futbol amb 120 nens i un suport popular creixent. “Ens agradaria que encara vingués més gent, però estem contents del suport que rebem, i diumenge esperem omplir el camp.” Les entrades per veure el partit contra el Santboià costaran 5 euros, i el club organitzarà diverses activitats, com una xaranga, que aportin animació durant el partit. S'esperen diversos autocars dels aficionats del Santboià a les Forques: “Intentarem que sigui una jornada maca. Serà l'únic partit de futbol que es jugarà diumenge a l'Empordà i segur que serà el dia amb més públic al camp en la història del nostre club”, conclou Biurrun.
Fan 35 km per anar a entrenar-se sobre gespa artificial
La Jonquera fa tres entrenaments setmanals, però només un, per norma general, té lloc al camp de les Forques. Per als altres dos es desplaça a Bàscara, a 35 km, on pot disposar d'un camp de gespa artificial. “Ho fem per una raó senzilla. La majoria dels equips de la categoria tenen camps de gespa artificial i la nostra és natural. Per ser competitius cal que ens entrenem sobre gespa artificial perquè la diferència, quant a bot i velocitat de la pilota, és molt bèstia”, explica Biurrun. El club va arribar a un acord amb l'Ajuntament i el club de futbol de Bàscara per fer servir les seves instal·lacions dos dies a la setmana, durant dues hores. La ubicació de Bàscara també resol problemes de mobilitat. Molts jugadors viuen a Girona o als voltants i Bàscara es troba a mig camí de la Jonquera, de manera que s'estalvien fer el trajecte sencer (60 km) fins a la població fronterera.