futbol
segona divisió
Un altre pas en ferm
El Lleida supera el Madrid Castella gràcies a un golàs d'Óscar Vega (7') i agafa avantatge per a la tornada a Valdebebas
El filial blanc va tenir els blaus entre les cordes després de l'1-0, però una autèntica exhibició d'Iván Crespo sota pals va evitar cap gol en contra
No hi ha res decidit. Ni de bon tros. El Lleida, però, viatjarà a Valdebebas havent exhibit de nou totes les virtuts que ha de tenir un equip que vol jugar en el futbol professional. Oportunisme, capacitat de patiment, ambició i claredat d'idees. Ah, i a tot això també s'hi ha de sumar un porter d'aquells que decideixen partits. L'ajustada victòria d'ahir contra el Madrid Castella n'és una nova mostra. I ja en són unes quantes. Una obra d'art d'Óscar Vega, que en els primers compassos va deixar tothom bocabadat amb una xilena a l'abast de pocs futbolistes, va acabaria decantant la balança. Un 1-0 i tan contents, que no encaixar gols en l'anada té un valor que supera el de l'or.
En el primer temps va passar allò que era més previsible. El Madrid Castella, conscient que l'única manera de superar aquest tipus d'eliminatòries és fent aflorar tota la qualitat a través del joc ofensiu, va saltar al camp disposat a cruspir-se la rereguarda del Lleida. En aquest context, en la primera acció del partit Mariano ja avisaria amb un xut que Iván Crespo va refusar. Si el filial blanc és un equipàs en la zona de creació i definició, al darrere la joventut el penalitza. I el Lleida ho sabia. Els blaus van ser intel·ligents jugant les seves cartes. De fet, no haurien pogut somiar un inici de partit millor, ja que en el minut 7 ja dominaven en el marcador. Tot, gràcies a un gol de traca i mocador d'Óscar Vega, que va sorprendre Abad amb una xilena incontestable després d'un córner en què va caçar la prolongació de Molo. Millor, impossible.
Amb l'1-0 va tocar patir. Quan fereixes una bèstia, ja saps que t'envestirà. I això és el que va fer el Madrid Castella a partir de llavors. Al davant, això sí, hi havia un conjunt madur, que va mirar de mantenir a ratlla els blancs a través de la combinació. Això va servir per contenir els blancs durant uns minuts, però el setge era inevitable i va arribar a partir del 20', quan va començar un cicló de joc ofensiu que, en última instància, només va poder frenar un home: el porter Iván Crespo. I és que el cantàbric va salvar el Lleida d'endur-se uns quants gols abans del descans. Ho intentarien Aleix Febas, que ahir jugava davant dels seus, amb dues accions que el sentinella blau va salvar i Borja Mayoral, amb un xut a boca de canó. L'arribada més clara, això sí, va protagonitzar-la Marcos Llorente, amb una canonada que va estavellar-se al pal (36'). Al final, la manca de definició del Castella i la bona tasca defensiva local van impedir que es veiés cap gol més. Per fortuna.
Exercici de control
Després de la represa era previsible un nou setge del Madrid Castella, però el Lleida va treure la seva versió més intel·ligent i va decidir que intentaria allargar la possessió de la pilota per frustrar els blancs, un exercici de control que va funcionar a la perfecció. Així, el filial blanc va pecar de precipitació i d'individualisme. Qui millor exemplifica l'estat d'ànim que imperava entre els joves pupils de Ramis va ser el seu ariet, Mariano, que ho va voler fer tot ell solet i no va sortir-li absolutament res.
La maduresa dels de casa es va notar molt. De fet, el Lleida va acabar tenint les millors ocasions de gol del segon temps, començant per un xut des del mig del camp de Marc Martínez que va sortir a prop del pal, amb el porter avançat i venut (52'). Quatre minuts després, qui va tenir-la va ser Diego Suárez, que va veure com la seva rematada marxava fregant el pal, amb el sentinella blanc, una vegada més, superat. I és que Carlos Abad va ser ahir un sac de nervis, com tota la seva defensa, vaja. Sobretot, arran de la rigorosa expulsió del central Salto quan faltaven vint minuts per al final. Llavors, el Lleida va decidir sortir a ofegar la sortida de pilota dels blancs i, tot i que li hauria pogut suposar algun ensurt, la jugada va sortir-li bé de nou, ja que d'ocasions dels visitants, ben poquetes. Julen Colinas, de fet, va estar a punt d'aprofitar l'ansietat del porter per batre'l en l'últim minut, aprofitant una sortida en fals. Al final, però, Abad va salvar i va enviar la pilota a córner. L'1-0, doncs, ja no es va moure i ara el Lleida vol rematar la feina en un escenari difícil. Si torna a exhibir els arguments d'ahir no hauria de patir gaire.
MADRID CASTELLA: Carlos Abad; Tejero, Salto, Lienhart, Reguilón; Enzo (Cedrés, 80'), Marcos Llorente, Febas (Javi Muñoz, 70'); Odegaard (Fran, 73'), Mariano i Borja Mayoral.
LLEIDA ESPORTIU: Crespo; Óscar Rubio, Molo, Toño Vázquez (Pau Bosch, 77'), Raúl Fuster; Albístegui, Marc Martínez (Carlos Rodríguez, 73'); Julen Colinas, Óscar Vega, Urko Arroyo; i Diego Suárez (Ekhi, 62').
FORTS AL DARRERE
Vega va obrir la llauna molt d'hora, culminant un córner amb una gran xilenaCURT I TOT
Després del gol, els blaus van demostrar una gran capacitat de patimentPle històric: més de 12.000 espectadors
El Lleida va viure ahir una de les tardes més memorables dels últims anys pel que fa a l'ambient que es va respirar al Camp d'Esports. El ritme de venda d'entrades que el club havia anunciat durant la setmana feia preveure una gran assistència. Al final, les expectatives es van superar i tot, ja que el Camp d'Esports va viure un ple històric, amb prop de 13.000 espectadors. De fet, en algunes zones del camp, les localitats van omplir-se i els aficionats van haver d'asseure's a les escales. Ara, amb tot, el club blau tindrà la complicada tasca de gestionar com reparteix les 300 entrades que el Real Madrid ha posat a la seva disposició per al partit de tornada, ja que la demanda superarà l'oferta. Des del club blanc s'ha deixat clar a l'entitat del Segrià que el
limitat aforament de l'estadi Alfredo Di Stéfano (6.000 espectadors) impossibilita facilitar més entrades, de manera que si es desplacen més de 300 seguidors, aquests no tindran accés al camp.