Bona primera part

L'Osasuna va sortir amb la lliçó molt ben apresa i sabent que en un play-off tot va tan car (les targetes, sobretot) que no era mala estratègia sembrar de mines el mig del camp. Els navarresos, amb el ganivet entre les dents, no van deixar ni un pam de gespa per controlar i van sotmetre el Girona a una pressió descomunal, especialment a Borja García. Arias López els va castigar amb una quinzena de faltes o més, però als visitants això els importava ben poc. Hauria estat una altra cosa si fos un àrbitre de targeta fàcil, cosa que
li van reclamar constantment els jugadors del Girona. Perquè els navarresos no haurien pogut campar amb impunitat si haguessin tingut l'amenaça d'una segona cartolina. A més, els de Machín no van estar fins en l'execució dels cops francs, la majoria ben defensats pel rival.

Al Girona li va costar arribar als dominis de Nauzet, i quan ho va fer va trobar la reacció del porter de l'Osasuna, sempre atent i ben situat. Quan els locals es van permetre un respir, poquíssimes vegades, els navarresos van demostrar que tenien mala llet. De fet, Isaac Becerra va salvar el 0-1 en un cop de cap de Mikel Merino després d'un llançament de cantonada.

Gol i reacció incompleta

Com havia passat feia tres dies, l'Osasuna va començar la segona part amb més bon peu i de seguida va treure petroli. Kenan Kodro, que s'ha destapat en la fase d'ascens, va trobar una autopista i va retratar Becerra amb un xut sec arran de pal.

Tot i que es repetia el guió de la setmana passada contra el Còrdova, la defensa de l'Osasuna oferia força més garanties que no pas l'andalusa. El Girona va reaccionar i va començar a apujar les revolucions i la temperatura del partit. Montilivi s'hi va posar bé. Però els atacs desbocats dels blanc-i-vermells no van trobar la xarxa de la porteria de Nauzet, que va morir i ressuscitar quatre vegades en el mateix partit. L'Osasuna va jugar bé les seves cartes i els centrals visitants van ser infranquejables per alt, malgrat que Machín va posar a la gespa dues referències com Mata i Lekic. I també Álamo, un jugador que marcaria diferències si sempre jugués amb l'actitud i la intensitat que ho va fer ahir quan va sortir per desequilibrar per la dreta. El Girona, ja sense Richy al camp i amb Lejeune i Olivas més presents a l'àrea rival que no pas a la pròpia, va assetjar la porteria visitant, però no va trobar el premi de l'1-1 perquè el travesser va frustrar una rematada de cap del francès (78'). Segur que si l'empat hagués arribat, encara que hagués estat en el minut 85, l'Osasuna hauria tremolat i qui sap si el Girona hauria tingut possibilitats d'arribar a la pròrroga. No només l'empat es va resistir, sinó que Lejeune va perdre el cap i es va guanyar l'expulsió, del tot justa. Era el minut 88 i va ser la baixada de braços definitiva dels gironins, que estaven rebentats. Si fer dos gols era pràcticament missió impossible, també ho hauria estat aguantar una pròrroga amb un jugador menys. L'Osasuna per fi va veure la llum i en el temps afegit, de quatre minuts, ja estaven de festa.