Un altre cop de porta de primera

Bona pri­mera part

L'Osa­suna va sor­tir amb la lliçó molt ben apresa i sabent que en un play-off tot va tan car (les tar­ge­tes, sobre­tot) que no era mala estratègia sem­brar de mines el mig del camp. Els navar­re­sos, amb el gani­vet entre les dents, no van dei­xar ni un pam de gespa per con­tro­lar i van sot­me­tre el Girona a una pressió des­co­mu­nal, espe­ci­al­ment a Borja García. Arias López els va cas­ti­gar amb una quin­zena de fal­tes o més, però als visi­tants això els impor­tava ben poc. Hau­ria estat una altra cosa si fos un àrbi­tre de tar­geta fàcil, cosa que
li van recla­mar cons­tant­ment els juga­dors del Girona. Perquè els navar­re­sos no hau­rien pogut cam­par amb impu­ni­tat si hagues­sin tin­gut l'amenaça d'una segona car­to­lina. A més, els de Machín no van estar fins en l'exe­cució dels cops francs, la majo­ria ben defen­sats pel rival.

Al Girona li va cos­tar arri­bar als domi­nis de Nau­zet, i quan ho va fer va tro­bar la reacció del por­ter de l'Osa­suna, sem­pre atent i ben situat. Quan els locals es van per­me­tre un res­pir, poquíssi­mes vega­des, els navar­re­sos van demos­trar que tenien mala llet. De fet, Isaac Becerra va sal­var el 0-1 en un cop de cap de Mikel Merino després d'un llançament de can­to­nada.

Gol i reacció incom­pleta

Com havia pas­sat feia tres dies, l'Osa­suna va començar la segona part amb més bon peu i de seguida va treure petroli. Kenan Kodro, que s'ha des­ta­pat en la fase d'ascens, va tro­bar una auto­pista i va retra­tar Becerra amb un xut sec arran de pal.

Tot i que es repe­tia el guió de la set­mana pas­sada con­tra el Còrdova, la defensa de l'Osa­suna ofe­ria força més garan­ties que no pas l'anda­lusa. El Girona va reac­ci­o­nar i va començar a apu­jar les revo­lu­ci­ons i la tem­pe­ra­tura del par­tit. Mon­ti­livi s'hi va posar bé. Però els atacs des­bo­cats dels blanc-i-ver­mells no van tro­bar la xarxa de la por­te­ria de Nau­zet, que va morir i res­sus­ci­tar qua­tre vega­des en el mateix par­tit. L'Osa­suna va jugar bé les seves car­tes i els cen­trals visi­tants van ser infran­que­ja­bles per alt, mal­grat que Machín va posar a la gespa dues referències com Mata i Lekic. I també Álamo, un juga­dor que mar­ca­ria diferències si sem­pre jugués amb l'acti­tud i la inten­si­tat que ho va fer ahir quan va sor­tir per dese­qui­li­brar per la dreta. El Girona, ja sense Richy al camp i amb Lejeune i Oli­vas més pre­sents a l'àrea rival que no pas a la pròpia, va asset­jar la por­te­ria visi­tant, però no va tro­bar el premi de l'1-1 perquè el tra­ves­ser va frus­trar una rema­tada de cap del francès (78'). Segur que si l'empat hagués arri­bat, encara que hagués estat en el minut 85, l'Osa­suna hau­ria tre­mo­lat i qui sap si el Girona hau­ria tin­gut pos­si­bi­li­tats d'arri­bar a la pròrroga. No només l'empat es va resis­tir, sinó que Lejeune va per­dre el cap i es va gua­nyar l'expulsió, del tot justa. Era el minut 88 i va ser la bai­xada de braços defi­ni­tiva dels giro­nins, que esta­ven reben­tats. Si fer dos gols era pràcti­ca­ment missió impos­si­ble, també ho hau­ria estat aguan­tar una pròrroga amb un juga­dor menys. L'Osa­suna per fi va veure la llum i en el temps afe­git, de qua­tre minuts, ja esta­ven de festa.