Es va formalitzar un préstec participatiu al desembre, aprovat en junta general, i ara una ampliació de capital via compensació de crèdit ens reforça. Amb aquest pas, els diners ja seran al club i no els haurem de tornar com en el cas d'un crèdit.

En tota ampliació de capital has de donar el dret preferent als actuals accionistes, perquè no vegin diluït el seu percentatge. La societat màxima accionista, com tots els altres accionistes, tenen dret a anar a l'ampliació amb el mateix percentatge. Ella té un 83% i, per tant, anirà a un 83% en la primera fase. I en les posteriors, també té la previsió d'anar-hi.

Si no va a l'ampliació, baixarà, és clar. Però no en tinc notícies. Òbviament, pot executar el seu dret preferent.

No és la voluntat. O, com a mínim, no és una necessitat que ens hàgim marcat.

De moment, estem contents. Hem decidit que des del primer dia es puguin fer altes noves, que crec que no s'havia fet fins ara. Lògicament, respectem el període de renovació, però com que no tenim el camp ple, els seients que no s'han venut poden ser ocupats ja per altes noves.
I els primers tres dies ja teníem 283 altes d'abonats que no ho eren, i més de 1.200 renovacions sense domiciliació.

Percentualment és una xifra bastant bona. En els darrers anys, a part d'aquella promoció especial, no s'hi havia arribat.
El curs passat vam ser uns 5.300 i, per tant, arribar als 6.000 representaria una crescuda força important.

De limitats no ho estem. Podríem créixer encara més. Però és veritat que hem de posar un límit virtual. Volem el màxim nombre d'abonats, però estratègicament un club mai destina el cent per cent de l'aforament a la venda d'abonaments. Primer, pel sector visitant, que no pots vendre. I segon, perquè t'interessa tenir un paquet per comercialitzar entrades.

Ens estem posant el dia en la venda per internet i volem avançar en nous canals. La nostra intenció és oferir la màxima comoditat a l'abonat, que no hagi de passar pel club i pugui fer el màxim de tràmits possible des de casa.

Ens trobem que moltes coses a les quals posem preu, molts aficionats ja les veuen cares, perquè potser partien d'una referència que era gratuïta. Alguns ens preguntaven per què no posàvem trens de franc per anar a Còrdova. Els números són els que són, i la despesa hauria estat molt important. No veig malament fer puntualment alguna promoció, com per exemple facilitar el transport o reforçar les línies de bus parlant amb l'Ajuntament. Són estratègies per mirar d'omplir el camp. Ara bé, si regales entrades, acabes irritant l'abonat i devaluant l'espectacle. Has de fer promocions, però molt acotades i dirigides a un target específic.

Hi ha moments que s'ha de fer autocrítica. Si ho hauríem fet diferent i donat més dies de preferència a l'abonat? No dic que no. Molts abonats es van queixar quan es va estendre el rumor que un miler d'entrades se n'anaven a Pamplona. Si et diuen que no podràs comprar una entrada perquè un altre aficionat del Girona s'ha espavilat és una cosa; si et diuen que tindràs un aficionat rival al costat fa més mal. Vam demostrar que no era així. Si aquest rumor no s'hagués escampat no s'hauria generat tant descontentament. Si havíem de deixar més temps als abonats? Reitero que són els primers que hem de protegir. Ho hem fet i ho continuarem fent. Però a vegades el temps i la tecnologia no ens hi ajuden. Ens hauríem pogut trobar que jugàvem dimecres. El play-off venia molt seguit tot.

Jo ja no hi dono voltes, però és obvi que ho vam patir, com tots els aficionats. Era un salt enorme per a la ciutat, per al club, per als aficionats, per a la premsa; per a tots. Tots pujàvem un esglaó molt important i sobretot històric per a Girona. Hi vam estar molt a prop, però no va ser possible. El millor és que el dia següent ja estàvem treballant. Teníem pla A i pla B. A les oficines, amb campanyes que no es treballen d'un dia per l'altre, i a la direcció esportiva. Quique Cárcel no ha parat. I sabíem que dilluns podíem anar a buscar un tipus de jugador o un altre, en funció de la categoria.

És evident. Els clubs de primera que menys cobraran pels drets televisius percebran uns 40 milions d'euros. No cal dir gaire res més. El més important és que continuem sent ara un club estable, que el projecte no s'ha vist debilitat. S'ha posat en ordre el club i es va fer una plantilla millor que l'anterior, des del meu punt de vista. Tot i el cop duríssim de la temporada passada, i que vam tenir una primera volta complicada de gestionar, l'equip ens ha donat una segona volta increïble. No hem pogut assolir la fita de pujar,
però el projecte continua igual. No ens han posat un ultimàtum del tipus “o pugeu o desapareix”, una pressió que sí que tenen altres clubs. Nosaltres no. És clar que a la propietat, com a tots, li hauria encantat pujar. Però continuem. Aquest motor no ha parat.

El club és viable, estable i estem a segona A, però som ambiciosos. L'ascens és per l'ambició del projecte, de la propietat, no per la viabilitat.

TSE Futbol.

No.

Jo crec que el perfil de jugador cedit seria més alt. Ells tenen molts jugadors i la relació que tenim ens ha permès que alguns no anessin a altres clubs sinó cap aquí. És segona A, però la categoria té un nivell molt alt i ho saben. El fet de pujar a primera et permetria dur un perfil de jugadors diferent. No vindrien de l'equip sub-21 sinó que potser passarien per altres competicions.

Jo crec que la relació anirà creixent a curt termini. Aquesta és la línia. Estem demostrant que som un club fiable i que els està donant fruits.

No, no n'hem parlat. Només hem parlat de jugadors. Això no ho he ni imaginat.

Això ens reforça i dóna credibilitat al que estem explicant. Vam aconseguir que Lejeune es quedés un any més gràcies a l'operació amb el City, i ja estava pactat amb el jugador que, si no pujàvem, ell podria fer el salt a primera.

Ens ajuda molt. És qui va proposar tot aquest projecte, i té una relació molt estreta amb Quique Cárcel. Coneix molt el mercat de jugadors i ens ajuda en certes operacions, tot i que el
director esportiu i qui decideix és Quique. En Pere ens dóna un cop de mà a l'hora de portar jugadors i fins i tot patrocinis que puguin arribar.

A Manchester cada cop es parla més català. Jo crec que ara ens coneixen molt i insisteixo que aquesta relació pot anar creixent.

Ens han donat una xifra tampoc tancada del tot, però d'uns 5.750.000 euros. Ens ha beneficiat molt la venda conjunta dels drets, i també l'estratègia que està seguint la lliga per vendre'ls com a paquet. No podem obviar que s'ha ingressat molt més sumant els drets de tots els clubs.

De 4,8 milions. Això és el que tenim si no hi ha res extraordinari. Hi ha finestres per poder-lo anar augmentant, com contractes de patrocinis signats.

Continuarem a la part baixa.

El mercat no és aliè a l'augment dels ingressos. Els jugadors i sobretot els seus agents ho saben. Has de fer una plantilla d'uns 25 jugadors. Hi ha clubs que
estratègicament es reservaran diners, i d'altres que faran una aposta i s'ho gastaran tot. Això depèn de cada club.

Estem molt il·lusionats i estem fent petits passos. Tenim assumit que, quan signem l'acord amb el propietari, com a mínim haurem d'esperar un any per començar a construir, perquè no són terrenys preparats per això. Tot el procés per adaptar i requalificar un terreny no preparat com a equipaments, si totes les parts es posen d'acord, requereix un període aproximat d'un any per poder construir.
Si la veurem aviat? Hi estem treballant.

I tant que la veurem. És fonamental. Si volem un club professional els hem de donar eines d'uns professionals. I això parlant del primer equip. Per a la base és tan o més imprescindible.

S'està parlant del projecte, però la idea seria fer uns cinc camps, que per la mida del club que tenim i la dimensió del futbol base seria òptim.

En això ja em costa més mullar-me. Hi ha limitacions. No pots construir qualsevol cosa en qualsevol espai. Una cosa és un equipament esportiu i l'altra una residència. Potser no seria el primer dia, la primera fase, però sí que hi ha un projecte per poder acollir talent, jovent.

Els diferents ajuntaments amb els quals hem parlat veuen de bon ull que el Girona tingui entre mans un projecte d'aquestes dimensions. El seu paper és molt important perquè sense ells no podríem fer-la. Necessitem que l'Ajuntament aprovi i faci els passos necessaris per poder-ho tirar endavant. A falta de poder definir-ho, ens diuen “quan us poseu d'acord hem d'engegar tota la maquinària”.

Tothom vol que la ciutat esportiva del Girona estigui al seu municipi. Nosaltres prioritzem Girona, perquè som de Girona. Però al final ho acabarem de veure quan ens posem d'acord amb les diferents parts.

S'hi hauria de fer moltes millores. En el play-off ja es van veure mancances, començant per la zona de premsa. N'hem anat parlant amb l'Ajuntament i són coses que s'han de preveure. Es fan estudis estructurals per ampliar-ne la capacitat si és necessari en el futur. És un tema d'aforament, de cabines de premsa, i d'altres requisits que demana la Lliga.

S'estan fent estudis. El problema és que l'espai és el que és. Per créixer, hi ha terreny que pertany a l'Ajuntament. Vull ser molt prudent. De moment s'està mirant si és viable i si és necessari, perquè anirà en funció dels èxits esportius.

És un dels temes que, quan parlem amb l'Ajuntament, sempre surt. S'ha de vigilar sobretot que no es trenqui. Si la uralita no està malmesa no és perjudicial, segons ens diuen els tècnics.

No ens ho hem plantejat ni de bon tros. Montilivi és el nostre estadi. És el camp del Girona i volem estar aquí molts anys.

No n'hem parlat amb l'Ajuntament.

Estem millorant el vestidor local i una zona per als fisioterapeutes i per a la base. Amb el consistori treballem en el projecte dels lavabos de preferent
i la reubicació de les taquilles. No ho tindrem per a l'inici de lliga, però sí durant la temporada. És la idea de l'Ajuntament.