Gairebé 7.000 milions d'euros a repartir en tres anys. La Premier League ja ha executat el contracte televisiu més desorbitat de la història del futbol i que, des de ja fa temps, l'ha convertit en una competició universal, capaç d'aconseguir tot allò que es proposi. Una lliga seguida en l'àmbit planetari i capaç d'aglutinar alguns dels millors corrents futbolístics existents. Aquesta serà la lliga dels milions, però també la de les idees, una competició conceptual en què alguns dels millors estrategs del panorama confrontaran la seva visió del joc de les múltiples interpretacions. Des de Pep Guardiola fins a José Mourinho, una gamma enorme de matisos amb un mateix objectiu, regnar al bressol del futbol.

Inquiet, volcànic, assedegat de reptes, Guardiola aterra finalment a un destí que l'espera des de fa temps. Ja abans del seu pas per Alemanya, quan el tècnic de Santpedor païa els seus anys a can Barça des del seu retir a Nova York, la Premier tancava els ulls i l'imaginava desvivint-se des de la banda de White Hart Lane, de Saint Mary's o de Selhurst Park. Sir Alex Ferguson va sopar amb ell per calibrar les seves ganes d'anar a Old Trafford, però serà a l'altra banda de Manchester, a l'est, on Guardiola s'abraçarà a un projecte conegut, a la llibertat que li atorguen vells coneguts com Txiki Begiristain i Ferran Soriano per intentar posar pausa i control a una competició acostumada a viure a tota pastilla, amiga de les transicions. “Des que era futbolista que somiava en Anglaterra, amb l'atmosfera dels seus estadis, conèixer la seva cultura... el City finalment em dóna l'oportunitat i crec que gaudirem”, va proclamar en la seva presentació el català, el millor deixeble del cruyffisme, mogut per la pilota i pels atacs en estàtic i que, com ja va fer a Alemanya, intentarà posar el seu segell a una lliga d'anada i tornada en què, fins i tot l'Arsenal, que amb Arsène Wenger sempre havia abanderat el futbol d'associació, s'ha deixat seduir en molts partits pel contraatac.

Guardiola comença una nova revolució contracultural en una competició plena d'al·licients, en què un acabat d'ascendir, el Middlesbrough, és capaç de dilapidar més de 20 milions d'euros en el mercat sense ingressar-ne ni un en vendes i en què fins i tot la proposta més simplista, com la del Leicester de Ranieri, té un lloc en la història. Guardiola haurà de cohabitar a Manchester amb Mourinho, que torna a l'escena després d'haver perdut l'àngel en la seva última temporada al Chelsea però que està esperançat per recuperar l'etiqueta d'entrenador guanyador al Manchester United, “el millor club del país”, tal com el va definir el portuguès. Un club, però, desorientat per la marxa de Ferguson després de dues experiències fallides amb David Moyes i Louis van Gaal. Per recuperar la grandesa, els red devils han redoblat esforços en el mercat, han seduït Zlatan Ibrahimovic i, sobretot, han fet saltar la banca amb Paul Pogba. “Abans de gastar-me 100 milions d'euros en un futbolista me'n vaig cap a casa”, va proclamar Jürgen Klopp, que enceta la seva primera temporada sencera a Liverpool amb la missió d'insuflar la seva força i el seu coratge a l'equip. Una transfusió de sang similar a la que pretén fer Antonio Conte al Chelsea. Tant l'un com l'altre, l'alemany i l'italià, volen que els seus equips transpirin la mateixa passió que ells a les bandes i que guanyin partits per asfíxia. Aporten, sens dubte, una dosi extra de personalitat a una Premier que es posa en marxa amb el campió, que visita aquest migdia el Hull City.