La Premier de les idees
L'arribada de Guardiola, el retorn de Mourinho, la primera temporada sencera de Klopp i l'aposta per Conte enriqueixen la competició més benestant del món
Amb la proposta simplista amb la qual va donar la sorpresa l'any passat, l'equip de Ranieri enceta la defensa del títol amb l'única pèrdua de N'Golo Kanté, fitxat pel Chelsea
Gairebé 7.000 milions d'euros a repartir en tres anys. La Premier League ja ha executat el contracte televisiu més desorbitat de la història del futbol i que, des de ja fa temps, l'ha convertit en una competició universal, capaç d'aconseguir tot allò que es proposi. Una lliga seguida en l'àmbit planetari i capaç d'aglutinar alguns dels millors corrents futbolístics existents. Aquesta serà la lliga dels milions, però també la de les idees, una competició conceptual en què alguns dels millors estrategs del panorama confrontaran la seva visió del joc de les múltiples interpretacions. Des de Pep Guardiola fins a José Mourinho, una gamma enorme de matisos amb un mateix objectiu, regnar al bressol del futbol.
Inquiet, volcànic, assedegat de reptes, Guardiola aterra finalment a un destí que l'espera des de fa temps. Ja abans del seu pas per Alemanya, quan el tècnic de Santpedor païa els seus anys a can Barça des del seu retir a Nova York, la Premier tancava els ulls i l'imaginava desvivint-se des de la banda de White Hart Lane, de Saint Mary's o de Selhurst Park. Sir Alex Ferguson va sopar amb ell per calibrar les seves ganes d'anar a Old Trafford, però serà a l'altra banda de Manchester, a l'est, on Guardiola s'abraçarà a un projecte conegut, a la llibertat que li atorguen vells coneguts com Txiki Begiristain i Ferran Soriano per intentar posar pausa i control a una competició acostumada a viure a tota pastilla, amiga de les transicions. “Des que era futbolista que somiava en Anglaterra, amb l'atmosfera dels seus estadis, conèixer la seva cultura... el City finalment em dóna l'oportunitat i crec que gaudirem”, va proclamar en la seva presentació el català, el millor deixeble del cruyffisme, mogut per la pilota i pels atacs en estàtic i que, com ja va fer a Alemanya, intentarà posar el seu segell a una lliga d'anada i tornada en què, fins i tot l'Arsenal, que amb Arsène Wenger sempre havia abanderat el futbol d'associació, s'ha deixat seduir en molts partits pel contraatac.
Guardiola comença una nova revolució contracultural en una competició plena d'al·licients, en què un acabat d'ascendir, el Middlesbrough, és capaç de dilapidar més de 20 milions d'euros en el mercat sense ingressar-ne ni un en vendes i en què fins i tot la proposta més simplista, com la del Leicester de Ranieri, té un lloc en la història. Guardiola haurà de cohabitar a Manchester amb Mourinho, que torna a l'escena després d'haver perdut l'àngel en la seva última temporada al Chelsea però que està esperançat per recuperar l'etiqueta d'entrenador guanyador al Manchester United, “el millor club del país”, tal com el va definir el portuguès. Un club, però, desorientat per la marxa de Ferguson després de dues experiències fallides amb David Moyes i Louis van Gaal. Per recuperar la grandesa, els red devils han redoblat esforços en el mercat, han seduït Zlatan Ibrahimovic i, sobretot, han fet saltar la banca amb Paul Pogba. “Abans de gastar-me 100 milions d'euros en un futbolista me'n vaig cap a casa”, va proclamar Jürgen Klopp, que enceta la seva primera temporada sencera a Liverpool amb la missió d'insuflar la seva força i el seu coratge a l'equip. Una transfusió de sang similar a la que pretén fer Antonio Conte al Chelsea. Tant l'un com l'altre, l'alemany i l'italià, volen que els seus equips transpirin la mateixa passió que ells a les bandes i que guanyin partits per asfíxia. Aporten, sens dubte, una dosi extra de personalitat a una Premier que es posa en marxa amb el campió, que visita aquest migdia el Hull City.
Pendents de Mahrez
El campió està resistint a un estiu que s'esperava més angoixant i, ara per ara, està contenint el possible èxode dels seus millors actius després d'una gesta sense precedents. Ranieri, de fet, enceta la defensa del títol amb l'onze tipus de l'any passat pràcticament intacte. Enyorarà l'infatigable N'Golo Kanté, que ha traslladat el seu esperit obrer al Chelsea, però l'essència del campió segueix. “Els fonaments de l'equip són ferms i no em preocupa el que estiguin fent els altres equips”, va explicar Ranieri, segur de la vigència del seu projecte tot i el desembarcament massiu de talent als equips grans, però encara angoixat pel futur de Riyad Mahrez, a qui l'Arsenal ronda des de fa setmanes.
Esclaus del temps
Roma no es va fer en un dia i el Manchester City tampoc. “Necessitarem temps, anar coneixent-nos els uns i els altres”, ha repetit Pep Guardiola des del primer dia que va aterrar a Manchester. Acostumat a conviure amb expectatives disparades i amb un entorn no sempre comprensiu amb els processos, sempre necessaris en qualsevol esport, Guardiola accepta el repte de millorar un equip que l'any passat ja estava farcit d'estrelles i millorat amb l'arribada de saba nova. Alguns dels joves més cotitzats de les seves lligues, com John Stones (Everton), el central que tothom anhelava a Anglaterra, l'esmunyedís Leroy Sané (Schalke) i els interessants Gabriel Jesús (Palmeiras) i Oleksandr Zintxenko (Xakhtar Donetsk). També aterra a l'Etihad Ilkay Gündogan, un dels migcampistes que més similituds pot tenir amb Xavi Hernández en el panorama mundial, i el ja conegut Nolito, redimensionat després del seu pas pel Celta. Un còctel prometedor d'entrada, diluït després d'una pretemporada sense grans eufòries, però amb el seny i el coneixement d'un entrenador que sap el que vol i que no es deixarà contagiar pel desig d'immediatesa. “Evidentment que vull guanyar. I els resultats són els que ens portaran la confiança. Però abans de res hem de jugar bé. I, per fer-ho, per construir coses en atac, es necessita temps”, ha reiterat Guardiola, que, en el cas del City, compta amb la complicitat d'un nucli directiu que ja sap de què va la història.