L'arren­cada de l'amfi­trió va ser molt tèrbola, bor­rosa, ennu­vo­lada. Hi havia mol­tes espe­ran­ces dipo­si­ta­des en aquesta com­pe­tició, de fet, l'equip havia estat con­fec­ci­o­nat per acon­se­guir l'únic títol que el Bra­sil no tenia. Però sem­blava que a la mini-cana­rinha li agra­dava col·lec­ci­o­nar empats, sense fer cap gol, i l'espe­rança dels segui­dors, és clar, s'apa­gava ràpida­ment. Aquell esquema ofen­siu amb Ney­mar, Gabi­gol i Gabriel Jesús, que pro­me­tia emu­lar les millors davan­te­res històriques del país, no car­go­lava.

Men­tres­tant, la selecció feme­nina mera­ve­llava amb els seus resul­tats i al final de la fase de grups, els bra­si­lers començaven a desis­tir dels homes. La foto d'un nen ves­tit amb la samar­reta del Bra­sil amb el nom de Ney­mar gui­xat i subs­tituït pel de Marta, la cinc vega­des esco­llida millor juga­dora del món, va fer la volta al país. I és que aquesta imatge repre­sen­tava el sen­ti­ment gene­ral d'una nova frus­tració, aquesta vegada i de nou a casa.

Tot i això, a poc a poc, els gols van anar arri­bant i la seleção avançava en les eli­mi­natòries fins a arri­bar a la gran final. Ningú s'ho creia, després de tots els dub­tes ini­ci­als, però la tor­cida sabia que, ara més que mai, l'equip neces­si­tava el seu suport i, encara més, quan es va con­fir­mar el rival. La “humi­li­ació, ver­go­nya i vexació” del 7-1 que Ale­ma­nya els va cla­var en el mun­dial, tal com ho va des­criure lla­vors la premsa local, no es podia repe­tir.

Els germànics tor­na­ven a una final al gran Mara­canã, aquest cop, per enfron­tar-se amb l'amfi­trió, i el Bra­sil no volia adop­tar el paper, de cap de les mane­res, del seu ene­mic més íntim, l'Argen­tina. Així doncs, els bra­si­lers van omplir el tem­ple del fut­bol de gom a gom, l'únic esde­ve­ni­ment olímpic amb les entra­des cent per cent esgo­ta­des. Ja se sap que per molt que par­lem d'uns Jocs, aquí qui mana és l'esport rei.

El poble bra­si­ler des­borda passió i, amb la mateixa força que en par­tits ante­ri­ors va cri­ti­car els juga­dors, els va ani­mar en la final. Des de la gespa, els fut­bo­lis­tes també s'encar­re­ga­ven de fer cri­dar el juga­dor número 12. I en la segona part de la pròrroga, les xiu­la­des eren tan inten­ses cada vegada que Ale­ma­nya tocava la pilota, que feien mal a les oïdes. La comunió entre la gra­de­ria ver­de­a­ma­rela i l'equip era total, feia molts anys que el Mara­canã no lluïa tan màgic.

Ney­mar, que ja havia mar­cat el gol durant el temps regla­men­tari, va actuar de líder car­re­gant tota la pressió del cinquè penal, amb el qual va arri­bar la glòria. Tan aviat la pilota va anar a parar dins de la por­te­ria, el bra­si­ler va començar a plo­rar des­con­so­lat, tra­ient tota la pressió acu­mu­lada ves­tint aquesta samar­reta. Pels segui­dors, imme­di­a­ta­ment Ney tor­nava a ser el millor juga­dor, la referència, i sobre­tot, demos­trava que ell sí que és l'ídol que con­fi­a­ven tenir.

“M'hau­reu de supor­tar”, va decla­rar el blau­grana a la tele­visió més impor­tant del país, fent referència a la mítica frase que l'exse­lec­ci­o­na­dor Zaga­llo va dir quan el Bra­sil va gua­nyar la copa Amèrica del 1997, con­tes­tant així a tots els detrac­tors. Amb el títol a la but­xaca, el Mara­canã es va con­ver­tir en la festa que tot­hom espe­rava. Els càntics “O campeão vol­tou” (‘el campió ha tor­nat') i “Sou bra­si­leiro com muito orgulho e muito amor” (‘sóc bra­si­ler amb molt orgull i molt amor') es repe­tien sense parar.

L'or olímpic pot­ser s'havia fet espe­rar tant perquè estava des­ti­nat a arri­bar a casa. L'objec­tiu s'ha acon­se­guit i el fut­bol bra­si­ler torna a som­riure amb aquest tri­omf car­re­gat d'emoció. La tor­cida se sent feliç i orgu­llosa, però això només suposa el pri­mer movi­ment del canvi de direcció que tant neces­sita el Bra­sil. La meda­lla demos­tra que hi ha llum al final del túnel, que és pos­si­ble creure que nits com aquesta es con­ver­ti­ran de nou en rutina, però ara cal convèncer amb l'equip prin­ci­pal. Un llarg camí espera al davant, això sí, amb un som­riure.