No sempre s'hi serà a temps
El Girona entra amb molt mal peu en el partit al José Zorrilla i és penalitzat amb dos gols molt evitables en el primer quart d'hora
Com al Sánchez Pizjuán, l'equip de Pablo Machín va haver de nedar contra corrent, però aquesta vegada només va escurçar la diferència i al final no va poder esgarrapar cap punt
Quan el Girona es va adonar que la pilota ja rodava, el marcador del José Zorrilla ja reflectia un 2-0 que pesava una barbaritat. En el minut 15, no és que el partit fes pujada, sinó que ja s'havia convertit en un port de muntanya de categoria especial. Era la penitència per haver saltat a la gespa tous i sense la tensió adequada. Amb la diferència que el Valladolid no té la candidesa ni la inexperiència del Sevilla Atlético, que es va deixar igualar un 3-0. Els de Paco Herrera ja tenien el partit on volien amb l'1-0, i quan es van trobar poc després amb un segon gol només era qüestió d'acabar de lligar el sac amb el llacet. Amb posades en escena com la d'ahir, el Girona esgarraparà poca cosa perquè les remuntades a plata van molt cares. I començar quinze minuts tard el partit va ser una creu.
Moltes facilitats
En els dos gols locals, el percentatge d'error defensiu del Girona va ser superior al percentatge d'encert en atac del Valladolid. En el primer, els visitants es van deixar guanyar llastimosament l'esquena i en el segon van permetre una llarga conducció de Jose que va ser frenada en el moment més inoportú, quan la falta –si es vol rigorosa perquè el davanter local hi va posar més pa que formatge– ja tenia la categoria de penal i encara més si l'àrbitre té tendència a escombrar cap a casa com sol passar amb Eiriz Mata. L'altre Mata, Jaime, va enganyar René i va celebrar el seu primer gol en la lliga com a futbolista del Valladolid. Com ha de ser.
Pablo Machín havia renovat la confiança en els centrals del dia de l'Elx, però les escletxes defensives van ser evidents. En el mig del camp, el tècnic va voler reservar-se la carta de Borja García quan el partit estigués més madurat i va situar Granell al costat de Pere Pons i de Portu mentre Rubén Alcaraz, l'heroi de Sevilla, s'ho mirava des de la banqueta, com la setmana passada. Al davant, el tècnic va premiar l'efectivitat de Longo amb la titularitat en detriment de Sandaza. Ni l'italià ni la seva parella de ball, Cristian Herrera, van participar gaire en una primera meitat en què el Girona va oferir una imatge impròpia d'un aspirant a lluitar pels primers llocs.
El 2-0 va obligar els gironins a agafar el timó del partit, però la majoria d'intents visitants van morir lluny de l'àrea de Becerra, que amb prou feines va haver d'intervenir en tota la primera meitat. Mentre que el Girona havia de rosegar sorra per guanyar metres i posar problemes a la defensa local, els de Paco Herrera van trobar més espais i més facilitats per castigar encara més el rival i liquidar definitivament el partit abans del descans amb el 3-0, que no va arribar.
Reacció a mitges
Machín va fer un moviment sorprenent en el descans que no va ser ni l'entrada de Borja García ni la substitució de Kiko Olivas, sinó la reubicació de Pere Pons com a central per la dreta. El Valladolid havia fet molt mal pels extrems (Mata i Iban Salvador), pel mig (Jose) i també des de la zona de tres quarts (Jordán i sobretot Álex López).
El Girona va tornar al partit amb un golàs de Borja García que Becerra ni va veure i que va posar fi a la imbatibilitat de l'exporter del Girona. El 2-1 havia de ser un punt d'inflexió i Machín no va tardar a fer entrar Fran Sandaza per posar una mica més de pressió al Valladolid, que va passar d'haver pogut sentenciar el partit –abans del 2-1, a Mata li van anul·lar el possible 3-0 per fora joc– a no tenir-les totes. El pas endavant del Girona hi va ser, però el Valladolid no solament va saber defensar-se, sinó que va deixar prou jugadors al davant perquè el rival no l'acabés aculant.
Amb el 2-1, el Girona va acabar arriscant perquè era el que tocava. Cifu per la dreta va acabar jugant gairebé d'extrem i Coris va substituir Aday per donar la màxima profunditat per l'esquerra en els últims minuts. Al Girona li interessava més que al Valladolid que el partit s'obrís, tot i que en aquesta fase d'anada i tornada cap dels dos porters va poder respirar tranquil. I gairebé es va repetir el guió de Sevilla, però aquest cop el Girona no hi va ser a temps perquè la rematada de Cristian Herrera (92') es va perdre a fora.
GIRONA: René; Kiko Olivas (Borja García, 46'), Alcalá, Juanpe; Cifu, Portu, Pere Pons, Granell, Aday (Coris, 80'); Cristian Herrera i
Longo (Sandaza, 65').
VALLADOLID: Becerra; Balbi, Rafa, Lichnovsky, Moyano; Joan Jordán, André Leão, Álex López (Sergio Marcos, 72'); Iban Salvador (Michel, 63'), Jose (De Tomás, 88') i Mata.