El Reus ha aterrat a segona A amb els preceptes adients, és a dir, utilitzant la columna vertebral de l'ascens i fent-se fort a través de la solidesa defensiva. Això li ha servit per començar amb bon peu, competitiu i rocós, i ara li toca continuar creixent per consolidar una situació allunyada de la zona de descens. El progrés dels roig-i-negres depèn, sobretot, de l'efectivitat en atac, un dels pocs punts febles fins ara de l'equip de Natxo González, que ha encadenat tres empats, dos dels quals a casa contra el Mirandés i el Numància, uns duels que, amb més convicció al davant, o amb la punteria més afinada, haurien pogut ser-li favorables. “Mantenim el control dels partits en una categoria complicada. Que ens tinguin respecte sempre va bé”, afirma el tècnic, que admet que han de millorar en atac. Avui, contra el Cadis, el Reus té l'oportunitat de guanyar el primer partit com a local, consolidar el bon començament i deixar clar que encara pot progressar.

El Cadis és un altre dels equips que van pujar la temporada passada. L'equip groc és un gegant amb peus de fang que no sol gestionar gaire bé la passió que l'envolta, i per això va tastar fa una dècada els plaers de la primera divisió i, poc després, va quedar atrapat al pou de segona B, amb canvis de propietat, ball de tècnics i polèmiques diverses. A Cadis esperen, per fi, consolidar-se en el futbol professional, i ho volen fer amb Álvaro Cervera, l'entrenador que va agafar les regnes de l'equip en la recta final de la temporada i que el va portar a l'ascens. El Cadis ha començat la lliga, si fa no fa, com el Reus, tot i que la primera victòria la va aconseguir la jornada passada, un rotund 3-0 contra un dels equips que van baixar de primera, el Getafe, que dóna als andalusos un plus de motivació per visitar avui l'estadi reusenc. Natxo González, que avisa de l'efectivitat del Cadis, tocarà poc l'onze inicial respecte al duel contra el Numància. Manté les baixes de Chrisantus i David Haro i en principi també de Vitor Silva, el retorn del qual no es vol precipitar tot i que ja està molt recuperat.