Els dos equips del Camp de Tarragona viuen amb sensacions oposades l'arrencada de la lliga i experimenten la imprevisibilitat del futbol. Si fa quatre mesos un Nàstic pletòric i que funcionava com un rellotge, sòlid i efectiu, es va quedar a les portes de l'ascens a primera divisió després d'una temporada en què sempre es va moure a la zona alta de la classificació, ara no troba la tecla i, després de set jornades, és l'únic que no ha guanyat i cuer amb 4 punts de 21 possibles. Si els del Tarragonès viuen un inici de curs per oblidar, els seus veïns del Baix Camp viuen poc menys que un somni. En el debut en la categoria, el Reus encara no ha perdut i ocupa el cinquè lloc, en zona de fase d'ascens, a tres punts del líder.

La trajectòria del Reus fa pensar en la del Nàstic la temporada passada: dos equips provinents de segona B, amb la columna vertebral i el tècnic de l'ascens i que es converteixen en revelació. De fet, l'inici de lliga dels reusencs (13 punts de 21) és millor que el dels tarragonins fa un any (11 de 21). El Reus basa el rendiment en la solidesa defensiva: concedeix molt poques ocasions als rivals i només ha encaixat quatre gols –una xifra que només millora el Mallorca, que n'ha rebut tres–, un fet que permet al conjunt de Natxo González rendibilitzar els gols marcats, un en cada partit. Amb set n'ha fet prou per sumar 13 punts. Al Reus se'l veu un equip compacte, amb les idees clares i personalitat, al qual agrada tenir la pilota –també a fora–, i és dinàmic en atac.

Si el Reus ha aprofitat la inèrcia guanyadora del curs passat, el Nàstic l'ha oblidat. El problema principal dels grana és en atac –fa quatre partits que no marquen– ja que troben a faltar Naranjo i Emana, clau la lliga passada, i Moreno no troba la fórmula. Fa força modificacions cada jornada i els nous fitxatges –Delgado, Maloku, Rharsalla i Uche– no acaben de trobar el seu lloc. Al darrere, malgrat que hi ha molta continuïtat en defensa i en el doble pivot, l'equip no ofereix la sensació de seguretat i té desconnexions.