A dos quarts de nou de la nit. Aquesta és l'hora en què la plantilla del Prat va començar a exercitar-se ahir al Sagnier. Dijous és el dia de la setmana en què s'utilitza tot el camp i no hi ha més remei que entrenar tan tard. La resta de dies, Pedro Dólera i els seus jugadors s'exerciten a les set, i han d'espavilar-se amb mig camp, ja que l'altre mig l'ocupen els nanos del futbol base. Una situació del tot peculiar a la segona B, una categoria que tot i no ser professional està professionalitzada. En el grup tercer, per exemple, tothom entrena al matí, tret del Sabadell, el Badalona, l'Atlètic Saguntí i el Prat. Els tres primers, però, s'exerciten a partir de les quatre de la tarda.

“Jo treballo en un banc i, a la plantilla, tots tenen una feina o estudien”, explica el tècnic potablava, Pedro Dólera, que relata fins a quin punt condiciona no tenir un bloc dedicat exclusivament al futbol: “Els jugadors acaben de treballar a dos quarts de cinc o a les cinc i hem d'entrenar a les set del vespre, aquesta és la nostra realitat.” El preparador pratenc explica que, tot i l'ascens de l'any passat, es manté la rutina de tercera divisió, amb les sessions vespertines i nocturnes: “Entrenem amb l'aleví C a l'altra banda del camp. Això no és cap queixa, ni puc demanar al club que faci fora els nens. Ho dic amb tot l'orgull i estem honrats i contents, però no és el mateix treballar en aquestes condicions que fer-ho com la resta d'equips. Estem en desavantatge i, en una categoria marcada pels petits detalls, al final del curs repercuteix.”