Immillorable i impensable fins i tot per al mateix protagonista. Així va ser el retorn a un terreny de joc per a Carles Mas. El banyolí feia 350 dies que no disputava un partit oficial –des del 28 de febrer de 2016, en el duel entre el Llagostera i el Girona, a segona A– un període en què el central les ha vist de tots colors després que el 5 de maig es fes una ruptura completa del lligament encreuat anterior i del menisc intern del genoll dret, una destrossa que l'ha mantingut allunyat dels camps de futbol fins diumenge. Mas, cedit pel Girona al Gavà fins a final d'aquesta campanya, va debutar amb els blaugrana de la millor manera possible. Va fer un bon partit, va jugar els 90 minuts i va fer un dels tres gols de la victòria dels del Baix Llobregat contra el Cornellà (3-1): “Primer de tot, estic content pel triomf, necessari, de l'equip, pel debut, per haver jugat tot el matx, per haver-me trobat bé al terreny de joc i per no haver notat dolors, ni al genoll ni als isquiotibials i, evidentment, d'haver fet un gol”, comentava Carles Mas, en un núvol després de la feina incansable de mesos amb els fisioterapeutes del Girona: “Ha estat un camí llarg i dur, però ha valgut la pena. No negaré que hi ha fases en què et replanteges les coses, però per sort ha acabat bé i em puc tornar a sentir futbolista” afegeix el del Pla de l'Estany, conscient que la cessió al Gavà era la millor opció per oblidar del tot la lesió: “Sabia que si em quedava al Girona no tindria possibilitats de jugar gaire i, precisament, el que necessito són minuts, tornar a gaudir del futbol i sentir-me important”, afirmava el flamant jugador gavanenc, implicat en la lluita del seu nou equip: “Contra el Cornellà no era un match ball, però sí que estàvem obligats a vèncer. Hem de fer bons els tres punts contra el Llevant B un rival directe, i de nou a casa”, sentenciava Carles Mas, de nou, un futbolista important.