3a divisió
Vilafranca té un cognom
Quatre dels sis gols que el Vilafranca va marcar contra el Granollers van ser de Víctor (3) i Jordi Oribe (1)
Tots dos marquen la pauta de l'equip, tercer classificat
Dels dinars familiars a Riudecols, on els quatre cosins, fills dels exjugadors José Manuel i Ángel Oribe, jugaven fins que la sobretaula s'acabava, han passat ja molts anys. Però el cognom Oribe torna a ressonar, i amb força, en el futbol català, ja que una representació d'aquells partidets s'ha traslladat a Vilafranca, on Víctor i Jordi Oribe estan portant el degà penedesenc a les cotes més altes. Els dos cosins van col·laborar activament en la golejada del Vilafranca al Granollers (6-0) i marquen la pauta d'un equip assentat en la promoció d'ascens.
L'estiu no va ser fàcil. A un li plovien les ofertes després dels 17 gols del curs passat i l'altre havia d'escollir destinació com a jugador cedit, encara propietat del Reus. “Havia de fer el que sentia, i el que em demanava el cos era quedar-me al Vilafranca”, explica Víctor, que va aconsellar al seu cosí que agafés el mateix camí: “Em va dir que el grup era exigent, que podia millorar i que era un lloc humil i tranquil.” Així que tots dos futbolistes van passar de compartir partidets familiars a vestir la mateixa samarreta, I l'experiència està sent profitosa: Víctor manté el nivell golejador (ja n'ha fet dotze després dels tres que va fer contra el Granollers) i Jordi continua acumulant minuts i experiència (900 minuts i tres gols en 22 partits). “És un club molt familiar, en què no hi ha cap mena de pressió”, manifesta Víctor, sis anys més gran que Jordi: “L'única pressió és la que ens ve des de fora, perquè ens diuen que tenim un gran equip, però el club no ens l'han posat mai.” En l'aspecte individual, però, l'exigència és màxima, perquè els consells volen a can Oribe: “Els nostres pares són iguals. Ens diuen les mateixes coses i ens exigeixen molt, però a la vegada, com que hi han jugat, saben fins on arribar.” I com es veuen? “El Víctor pot arribar on ell vulgui amb aquesta qualitat”, diu el petit. “Té capacitats per arribar a ser professional. No en tinc cap dubte”, replica el gran. I mentre els mira a tots, l'avi Oribe és qui gaudeix més.