“Hi ha famílies que, per tradició, són una saga de metges o de professors. En la meva passa això, però amb el futbol.” Qui ho explica és el jove jugador francès Zachary Hadji, que aquest hivern ha arribat al Gavà procedent del filial del Metz. L'atacant de 20 anys és fill del reconegut exfutbolista marroquí Mustapha Hadji, amb passat al Dépor i l'Espanyol, nebot de l'encara jugador del Nancy Youssouf Hadji i germà petit de Samir Hadji, que competeix en la primera divisió luxemburguesa. No és estrany, doncs, que Zac hagi crescut al costat d'una pilota. “A casa s'ha parlat sempre de futbol i tinc molt present el record de les vacances amb la família, al pati de casa, jugant partidets de costellada”, rememora l'extrem blaugrana, que diumenge passat va marcar un doblet contra el València Mestalla.

Zac té el referent patern molt present, ja que el seu pare jugava a la mateixa posició que ell i tenia unes característiques similars. Mustapha és ara l'assistent tècnic de la selecció marroquina i també s'assessor del seu fill. “Em truca i em dona molts consells, tinc molta sort de poder disposar d'algú de la seva experiència i intento fer-li cas”, afirma l'extrem del Gavà, que parla del pes de tenir el pare que té, amb tot el que això significa: “Tenir el cognom Hadji no és un avantatge, perquè quan la gent em veu jugar diu, «mira, el fill de Mustapha Hadji» i ens compara. Però jo no soc el meu pare, tenim qualitats diferents, i el que vull és demostrar que em puc fer un nom propi en el futbol professional.” Per aconseguir-ho, aquest hivern va emigrar. Ha tastat un nou futbol després d'haver estat des dels onze anys al filial del Metz, on, després “de bones temporades en les categories de formació”, ha hagut de fer les maletes, cansat que li prometessin un salt al futbol professional que no arribava.

Aquí s'ha trobat un panorama molt diferent al que hi havia al club francès. “Això és una família, m'han acollit molt bé. Allò era el filial d'un equip de primera, i tothom era més individualista”, afirma Zac, que fa només quatre mesos que és a Catalunya i ja xerra amb fluïdesa amb els companys d'equip. Enrere queden aquelles primeres setmanes de dubtes, amb el temor de no adaptar-se: “M'ho han posat molt fàcil i, a més a més, el mister m'està oferint la seva confiança.” Això s'ha traduït amb més protagonisme seu a la gespa en les últimes cites. L'atacant francès d'arrels marroquines ha jugat tres partits –dos com a titular– i ha marcat un parell de gols. Ara, amb tot, només pensa a mantenir la inspiració. Per ell i per l'equip. “Estem conjurats i ho donarem tot per aconseguir la salvació”, diu Zac, que no oblida les seves ambicions: “Somio que un dia em truqui la selecció del Marroc [encara està en edat de jugar amb la sub-20 o la sub-21]. Perquè arribi aquest moment sé que he de jugar al nivell més alt possible, i treballaré de valent per aconseguir-ho.”