Quan s'albira el final de temporada, els mòbils bullen. “Aposta a victòria d'aquest equip al descans i derrota al final.” “En aquest partit es marcaran més de tres gols en la primera part. Segur.” Hi ha una part dels equips que ja no s'hi juguen res i és el moment perquè en la segona B o en la tercera divisió el més llest de la classe s'intenti adjudicar un sobresou. Lluny de les màfies i amb la manca de control en categories modestes, partits sense televisió i amb xifres d'espectadors que no superen els 300 s'han convertit en l'escenari ideal perquè s'arreglin partits amb guanys profitosos però limitats.

“El perfil del futbolista en aquestes categories és ideal perquè facin aquest tipus d'apostes”, afirma a aquest diari un jugador amb experiència contrastada a segona B: “Són nois joves, amb molt temps lliure i que es pensen que el món és seu.” Les apostes esportives s'han estès com la pólvora als vestidors, però el delicte arriba quan s'aposta en el propi equip o la pròpia lliga. La llei especifica que un jugador, entrenador, àrbitre o directiu no pot apostar en una competició amb la qual té relació. De fet, ni tan sols poden donar informació privilegiada que pugui beneficiar un tercer per guanyar una aposta. Les multes poden arribar als 30.000 euros i, en els casos més greus, el jugador s'enfronta a una inhabilitació de per vida.

Però, tot i que existeixen riscos, el poc control en aquestes categories provoca que hi hagi futbolistes que arreglin partits, o situacions concretes, com ara el nombre de serveis de cantonada. “En una eliminatòria de copa. De sobte vuit córners. Era increïble. I mires i a la mateixa banqueta estan amb el mòbil amb les apostes”, relatava Ramon Maria Calderé fa uns mesos a TV3, sobre un partit que disputava el Castelló quan ell era l'entrenador. “A tercera i a segona B passa com ha passat a primera o a segona divisió, amb la diferència que hi ha més partits”, diu un jugador del grup català de tercera, que vol mantenir l'anonimat: “Això sí, no tinc la sensació que estigui molt estès, ni que sigui una epidèmia com s'ha dit arran del cas de l'Eldenc. Hi ha molts rumors i apostes que donen per segures i que després no s'acaben complint.”

Hi ha grans diferències en casos com el de l'Eldenc –amb màfies al darrere i guanys de desenes de milers d'euros– i les apostes que fan particulars, en què els beneficis rarament superen els 1.500 euros. A Catalunya, els sous a segona B difícilment arriben als 2.000 euros mensuals (i són deu mensualitats) i a tercera divisió, per norma general, el més afortunat s'emporta 500 euros al mes. “Les cases d'apostes posen limitacions en mercats petits com la segona B o la tercera divisió”, diu un expert en apostes esportives consultat per L'Esportiu: “No deixen apostar més de 300 o 400 euros en aquests mercats.” A més, qualsevol apostador pot presentar-se a un local d'apostes i apostar sense deixar gaire rastre. D'altra banda, si hi ha certa tolerància, o, tal com afirma el president de LaLiga, Javier Tebas, omertà, és perquè en aquestes categories els jugadors no tenen gaires recursos econòmics. “Hi ha acceptació interna perquè tothom considera que els sous són minsos i que guanyar aquests diners és una manera de buscar-se la vida”, manifesta un futbolista de segona B, que reconeix que la llei del silenci és una realitat: “Qui parla queda apartat de la majoria i està mal vist.”