La responsabilitat pesa

Els partits amb l'aigua al coll no són fàcils de jugar. Si la transcendència dels punts és per la zona alta, la confiança dels jugadors supera la pressió, i es pot veure un bon espectacle. Però si es tracta de guanyar contra un rival directe en la lluita per no baixar, d'aconseguir els tres punts per no caure al pou, la responsabilitat pesa. El Mallorca i el Nàstic, dos equips que a principi de temporada esperaven lluitar per cotes més ambicioses, s'han vist tot l'any a baix i ara que s'acosta el moment de decisiu de la lliga noten tota la pressió. Ahir, en un partit clau, sabien que la victòria era important, però també ho era no perdre, i es va notar. Hi va haver molta precaució en defensa i poca convicció en atac, i així el 0-0 final era el resultat més esperat. Les ocasions van ser escasses i repartides, les del Nàstic més per les errades de la rereguarda local que per l'encert propi i les dels mallorquinistes, fruit sobretot de l'empenta dels últims minuts, que és quan més clar va tenir el Nàstic que l'empat no era dolent. Els grana es mantenen, de moment, fora de la zona de descens, amb cinc punts més que el Mallorca.

La primera meitat va ser especialment avorrida, amb els dos equips ben posicionats, el Mallorca especialment nerviós i el Nàstic poc atrevit. Els balears només van portar perill amb alguna centrada, sobretot de l'actiu Angeliño, i del Nàstic va ser la millor oportunitat abans del descans. El central Ansotegi va relliscar en un mal moment i no va poder interceptar la pilota, que va anar a parar als peus d'Achille Emana, que ahir va tornar a disposar de minuts. El camerunès es va plantar davant Santamaría, però entre la pressió de Raillo i el xut escarransit, no va superar el porter (41'). La primera part va estar marcada pels dos canvis que va haver de fer Merino per les lesions de Madinda i Barreiro, substituïts per Muñiz i Àlex López. Perdre dos dels tres comodins abans del descans no era un bon negoci.

La segona meitat va començar amb una internada de Valentín, que va completar amb una centrada perillosa que Campabadal va enviar a córner. Abans de la recta final, dues accions aïllades, una per banda, van apropar els dos equips al gol. El local Raillo va rematar un córner amb el cap i Emana va treure la pilota de sota els pals (59') i el visitant Valentín es va trobar sol davant el porter per una badada d'Angeliño, que va rectificar i va prendre la pilota a l'empordanès quan es disposava a xutar (64'). Amb Lekic, el Mallorca va guanyar en presència ofensiva i va ser més perillós en els últims minuts, en què Yuste va pentinar un servei de falta al travesser (89'). El Nàstic, que havia rondat l'àrea local en una falta molt intencionada de Muñiz, que Molina no va rematar i Santamaría va enviar a córner, va acabar empipat amb l'àrbitre, que no li va deixar servir una falta perillosa perquè va considerar que el temps s'havia exhaurit. Una mica abans, el Nàstic li havia reclamat un penal a Valentín.