Cada vegada més equips de tercera divisió i primera catalana aposten per descobrir jugadors de l'última i la penúltima categories del futbol català. S'hi amaguen jugadors amb una desimboltura accentuada, allunyats de l'aprenentatge tàctic de les escoles de futbol i forjats en la lluita aferrissada del tu a tu. Indisciplinats però amb carrer, els entrenadors els odien i els estimen a parts iguals. Però divendres passat Manel Moya no podia reprimir la seva estima cap a Soufiane El Maymouni (1990). El maresmenc s'havia passat tota la vida voltant entre la segona i la tercera categories i ha aprofitat bé l'oportunitat que li ha donat el Vilassar: l'any passat, a primera catalana, i enguany, estrenant-se a tercera divisió.

Soufiane exhalava confiança quan va trepitjar la gespa del Xevi Ramon. Els jugadors de la Muntanyesa, la majoria amb moltes taules a tercera divisió, es van fer petits mentre l'atacant anava marcant. Primer un gol, després un altre i encara un altre. Un hat-trick que és or per la permanència del Vilassar. “Has de confiar en tu mateix. En el món del futbol especialment, la confiança és el factor diferencial”, diu el jugador: “Vaig sentir una satisfacció increïble. Amb el Vilassar ja havia marcat un hat-trick contra el Sants la temporada passada a primera catalana, però fer-ho en l'any del meu debut a tercera divisió és indescriptible”, hi afegeix. A Soufiane l'ha impressionat el nivell físic de la tercera divisió però reconeix que s'ha anat adaptant: “Tot passa més ràpid i al principi em va costar, però ja hi estic acostumat”, manifesta el davanter, que sap perfectament la importància dels seus gols contra la Muntanyesa: el Vilassar ja ha assolit els 43 punts i gairebé ja pot dir que s'ha salvat: “Aquest triomf ens ha tret d'una situació difícil”, reconeix.