Pocs partits mouen tantes passions a tercera divisió com el derbi barceloní entre el Sant Andreu i l'Europa; sobre el terreny de joc, però el duel va ser d'allò més descafeïnat. En un partit sense gairebé ocasions de gol, els dos equips es van haver de conformar amb un punt.

Al llarg dels 90 minuts, cap dels dos porters va haver de fer cap intervenció de mèrit amb les mans, un fet que resumeix força bé com va ser el partit. En el primer temps, de fet, les rematades a porteria es van limitar, només, a un cop de cap desviat d'Abel Rita a les acaballes (42'). Abans, ho havien intentat els escapulats amb un seguit de faltes llunyanes penjades a l'àrea que no van trobar rematador, mentre que els andreuencs ho van provar amb una internada a l'àrea de Toro, però la seva rematada la va bloquejar un defensa visitant. Amb aquest pobre bagatge, el descans només podria servir per millorar la imatge d'un partit gris i ensopit. El punt, tot i no ser desastrós, no era suficient per a cap dels dos equips, i potser per això, després de la represa, el duel es va animar un xic.

Sense un dominador clar tampoc en aquest segon temps, el Sant Andreu hauria pogut fer un pas de gegant per aconseguir la victòria si Robert Simón hagués estat més encertat. Després d'una passada a l'esquena dels centrals escapulats –l'única via en què es va intuir que els locals podrien fer mal–, Sekou va fer una passada de la mort que Simón no va saber rematar entre els tres pals (60'). I si aquesta va ser la gran oportunitat andreuenca, la de l'Europa, també molt clara, la va tenir Cano amb el cap. En una incorporació del central escapulat en una jugada que ell mateix va iniciar amb una recuperació en camp propi, Joel va posar una excel·lent centrada al segon pal i Cano, amb tot a favor, va rematar desviat. A partir d'aquí, el Sant Andreu va fer un pas endavant i va aconseguir tancar l'Europa a la seva àrea en els darrers minuts, però el marcador ja no es va moure.