El turmell, el genoll i la cuixa no li donen treva. Cinc mesos de baixa, forçar per tornar, més molèsties, patir des de la grada... Però res d'això ha impedit que quan Manel Sala (Vic, 1984) s'ha posat la quadribarrada al tors i al braç hagi fet gols a cabassos. Diumenge passat va tornar a oferir un recital amb un hat-trick contra el segon classificat. El capità, sempitern golejador que ha esdevingut una llegenda del futbol a la Catalunya central, busca l'última gran fita impossible amb el seu Manlleu: salvar la categoria.

Dosificació és la paraula que ha definit la seva temporada. Gols, la segona. O al revés. Manel Sala ha viscut un calvari durant tota la temporada, amb quinze absències. Les lesions han visitat el jugador durant la seva carrera però mai l'havien esclavitzat tant com ha fet el turmell aquest curs. “Havia començat bé, però la lesió al turmell em va destrossar els plans. A partir d'aquí, he hagut de forçar en molts partits per la situació de l'equip i he hagut de dosificar-me en els entrenaments”, explica el davanter. El gol el porta a la sang i per això la recomanació del cos tècnic i mèdic ha estat la de perdre's totes les sessions prescindibles i centrar-se en el partit. I Sala ha respost amb escreix: dotze dianes en 21 partits i una determinació sobrenatural en el moment més decisiu de la temporada: sis gols en els últims tres enfrontaments amb un hat-trick contra el Peralada, el segon classificat. “Necessitàvem una victòria després de la derrota contra la Jonquera. Vam fer molt bona feina en conjunt durant tot el partit i, per sort, van entrar els gols”, resumeix Sala, que creu que l'equip encara haurà de treballar-se la salvació (a un punt de la Jonquera). “Ho veiem més a prop que la setmana passada, però”, manifesta. Mentre lluita per la salvació, mentre lluita contra les lesions, Sala també reflexiona sobre el seu futur. “Si no hagués acabat jugant com ho estic fent ara, sí que m'hauria plantejat deixar el futbol, però em sento amb ganes de continuar.” Tot i les lesions, es veu amb forces, l'alegria de marcar ho acaba compensant tot.